Viatge a París – #AsSocPerla – 28 i mig

18-19-20 de març de 2022

CRÒNICA:

Mes enllà d’un viatge de cap de setmana, aquest, ha estat un passeig ple d’emocions, d’alegria, fins i tot d’eufòria en alguns instants. Un camí compartit amb gent que estima el teatre i, en especial, que vol sentir-se a prop de tot allò que representa La Perla 29.

Sempre hem dit que un dels objectius d’#AsSocPerla es fer de coixí, donar escalf en tot moment a La Perla 29, i quina millor manera, en aquests moments, que acompanyar-los i compartir amb tota l’emoció possible l’experiència de representar en el Théâtre National La Colline.

El primer dia de viatge vam trobar la bona ocasió per gaudir un sopar d’avinença i participar en tot tipus de converses, coneixent-nos, mostrant complicitats i compartint una llarga sobretaula plena de comentaris i bons moments.

Un segon dia atapeït d’activitats, ens va portar a fer una visita guiada a l’Opera Garnier per descobrir la meravella de la seva història, accedint des de la Grand Escalier per endinsar-nos en els foyers i descobrir de sobte la majestuosa sala d’espectacles…, i imaginar-se com el propi Napoleó III respirava l’opera des del seu balcó…

Emocionar-se en aquest entorn és fàcil, però si tens l’ocasió de recórrer per dins el Théâtre National La Colline i descobrir els noms familiars, les anotacions, el vestuari, el pernil…; saps que ets amb els teus. La Perla 29 deixa una clara petjada en la seva estada a París. La sorra de l’escenari, les cortines penjants, els instruments, els estris, l’escenari complert…., tot t’és proper, tot és com a casa.

Sense temps per disposar ordenadament al cap tot allò que t’envolta, ens trobem ocupant les primeres fileres de la sala gran, preparats per a descobrir “la cerca de la felicitat en l’art”, de la mà de l’Oriol Broggi i en Wajdi Mouawad. Ens parlen sobre les seves respectives maneres d’entendre el teatre i ens obren la porta a la reflexió sobre la realitat social en la que vivim i com el teatre afronta aquestes situacions, al igual que qualsevol altre tipus d’expressió cultural, ja que no deixa de ser un antídot… Una excepcional conversa de dos Mestres de la dirección teatral.

Nel mezzo del cammin della mia vita…”, s’escolta pocs segons després d’apagar-se el llum. És l’inici que encongeix el cor i et congela la respiració. Comença “28 i mig”, aquesta gran celebració de l’art que es mou per fragments de la literatura, del teatre i envoltada per la mirada de Fellini. Una representació esplèndida. Un públic dempeus. Un salt de joia i emoció per fer nostre tot el que es veu, tot el que batega, tot el que es viu en aquest precís instant. Guarnit, com no podia ser d’una altra manera, d’un col·loqui post funció tant especial com entranyable.

El passeig del darrer dia es barreja entre l’emoció acumulada i el descobriment dels racons de París que van veure de prop a Molière, ara fa 400 anys. Conduits i il·lustrats per nostre estimat Jordi Garcia, aprofundim en la seva història i enfonsem la imaginació en cada frase i en cada detall que ens explica. Tota una experiència històrica, envoltada del teatre d’aquest dramaturg, actor i poeta francès.

Ha estat un viatge acollidor. Cada pas, cada paraula, cada gest, cada reflexió, ha servit per apropar-nos més a tot allò que ens satisfà, ja sigui teatre, art…, o senzillament el fet de ser feliços.

Toni Trallero – #AsSocPerla

COMENTARIS DELS ASSISTENTS:

 

Àngels Sánchez   (sòcia núm. 61)

Se m’amunteguen les paraules de tantes coses que voldria expressar. Són moltes les emocions viscudes, començant pel sopar de benvinguda, passant per la visita a l’Òpera Garnier, al Teatre La Colline, la conversa de l’Oriol amb el Wajdi i la culminació del dia amb l’esplèndida obra d’art del 28 i Mig, i després el col·loqui que generosament van compartir amb nosaltres els actors i actrius.

I per acabar l’estada a París, la ruta Molière que ens ha ofert el nostre amic Jordi.

Entre la gent que hem compartit tantes coses aquests tres dies, s’ha establert una connexió que ha contribuït a que aquest viatge sigui inoblidable.

Moltíssimes gràcies als Assocs organitzadors i als guies Toni i Albert, que ens han acompanyat amb la seva tranquil·litat i paciència.

Em sento privilegiada per haver pogut participar en aquesta Gran Activitat d’#AsSocPerla.

Bravo companys i companyes!!!

 

Maria Amor (sòcia núm. 182)

Aquesta sortida a Paris ha estat magnífica, pel que ha significat estar tan a prop emocionalment de l’Oriol i la seva companyia. Perquè tot ha anat perfecte gràcies a la gran feinada que heu fet l’equip responsable, d’una manera tan generosa.

Perquè hi ha hagut una fabulosa comunió entre els components del grup. Ha estat tot genial. Jo hi tornaria ara mateix.

Una gran abraçada.

 

Montserrat Sabadell

Moltes gràcies a tots!!!

Sou molt bona gent!!!

Viatge rodó!!

Obra fantàstica!!!

Gràcies #AsSocPerla!!!

 

Jordi Garcia (soci núm. 710)

Bon dia! Només felicitar-vos, i molt, a totes i tots els organitzadors/es. Realment ha estat un cap de setmana que quedarà per sempre a la nostra memòria! Ha estat un plaer poder formar part d’un grup de gent que estima el teatre i la cultura en general! Un privilegi absolut! #AsSocPerla, sou molt grans. Si 28 i mig és una declaració d’amor absoluta a la cultura i l’art en general, el que heu fet organitzant tan ben organitzat aquest viatge, no deixa de ser exactament el mateix! Moltíssimes gràcies per ser-hi! Ens veiem ben aviat!!! Visca el Teatre, visca La Perla 29 i visca d’#AsSocPerla!!!!

 

Mar Mascareñas (sòcia núm. 455)

Gràcies a l’equip i quin gust haver-vos conegut i haver conviscut un cap de setmana tan estupendissim!!!

 

Carme Torres (sòcia núm. 615)

Ha estat fantàstic, sou tots una gent encantadora i ja he començat a estimar-vos.

Gràcies per fer-ho tot tan fàcil

 

Núria   (sòcia núm. 154)

Moltíssimes gràcies per tot als organitzadors, però també moltes gràcies a tots per l’experiència compartida però sobretot per la gran Il·lusió que si respirava , ganes de gaudir, ganes de compartir .  Jo he gaudit molt i parafrasejant alguna pel·lícula , sempre ens quedarà París !!. Una petonas per a tots i per a totes!!!!

 

Marta Bascuñana (sòcia núm. 240)

Una experiència meravellosa, un grup formidable, uns organitzadors  de 10.

US ESTIMO….

Visca LA PERLA

 

Victoria Gimenez (sòcia núm. 576)

¡Una experiencia memorable, gracias por tanto! Una vez más la Perla se ha superado. Y mención especial a los mejores “monitores del planeta”.

 

Lidia Costa (sòcia núm. 241)

Un plaer compartir aquest cap de setmana a París amb un grup tan il·lusionat com nosaltres. El recordarem sempre

No tardeu gaire a muntar alguna cosa…

 

Pepa Martínez (sòcia núm. 23)

Gràcies a tots! Un cap de setmana especial i magnífic!

 

Toni Trallero (soci núm. 11)

Es un plaer formar part dels Amics de la Perla 29 i poder compartir un cap de setmana tan especial tots junts. Compartir viatge, compartir un bon sopar amb converses, compartir els espais…, compartir  l’entusiasme pel teatre que mes ens agrada,  la il·lusió per sentir tant a prop la llum, la musica, la veu, els personatges d’amunt l’escenari… i sentir-ho completament nostre.

Una gran experiència plena d’emocions, que de ben segur anirà creixent amb nosaltres i ens acompanyarà en el futur d’#AsSocPerla

 

 

2 pensaments sobre “Viatge a París – #AsSocPerla – 28 i mig

  1. Em fa enveja només llegir-vos. M’haguès agradat ser-hi perquè hagués significat que les coses haurien anat d’una altra manera. I no només per això, sinó per gaudir, junts, d’aquesta experiència tan enriquidora.
    28 i mig és la primera obra que va ‘estrenar’ #AsSocPerla. I va ser magnífic el que vam viure. Doncs m’imagino viure això a París!!!! Uauuuu!!!!
    Endavant ‘Assocs’. Per sempre!
    Us trobo a faltar!

    Imma

  2. París estava encès de magnòlies i cels blaus, de sol brillant i rialles.

    Ara fa dies que hem tornat, però no vull deixar d’agrair als organitzadors, a la companyia i a l’equip, la possibilitat de compartir l’esperit embriagador i humà, necessari i proper, autèntic i senzill que reuneixen La perla 29 i totes les altres perles d’aquest fil invisible.

    Algú del grup va escriure: “Haurien de deixar la sorra a París”.

    M’agrada aquest simbolisme, aquesta empremta tan personal i característica. Aquesta identificació inequívoca del petit espai, fosc i humit, que batega envoltat d’història a un racó del claustre dels taronges. Un indret on el
    treball d’un text esdevé la màgia del teatre.

    Gràcies companys, gràcies companyes, són els records que omplen el sac de la memòria i aquest serà inoblidable.

    Avui plou a Barcelona i fa sol a París… I aquesta nit la sorra es tornarà a il·luminar per compartir l’art de crear i viure. L’art de sentir.

    Vive la comédie de la vie !

    Salut amics !
    😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.