Presentació del llibre “El record de la bellesa”, d’Oriol Broggi

 Sobre la presentació “El record de la bellesa” 

Al mig de la sorra i davant de la catifa, que l’Oriol Broggi diu que son uns dels elements que se li atribueixen, trobem 160 cadires ocupades ,i davant, una tarima amb 3 seients il·luminats, tot en mig d’un espai on feia una estona estaven assajant l’obra de teatre (28 i mig), on els #AsSocPerla hi respirem màgia i emoció. El passat dijous 10 de febrer, vam assistir a la presentació del llibre “El record de la bellesa” (L’Altra Editorial) del nostre Director Oriol Broggi, acompanyat pel periodista, escriptor i crític de teatre, Andreu Gomila i moderat pel nostre estimadíssim Albert Reverendo. 

L’Andreu Gomila comença explicant que aquest llibre va ser fruit d’una trucada que ell va fer a l’Oriol. Li va preguntar per què havia dirigit clàssics i el va sorprendre amb una resposta breu i clarivident… 

Al cap d’unes setmanes li va exposar l’idea d’escriure un llibre… i l’Oriol ens explica que li va respondre que no li semblava mala idea, però que ell no sabia escriure…. 

Ens diuen que a partir d’aquell moment es van produir una sèrie de trobades per parlar de teatre i de la bellesa, de com entendre aquest antic ofici, de com va néixer La Perla 29, del diàleg entre la direcció artística, producció i tècnica. 

“L’Andreu m’ha fet parlar i ha anat escrivint el que jo deia” ens diu l’Oriol. 

També ens fa veure que nosaltres, els espectadors, som una part fonamental en el teatre, perquè el mes important és que l’obra perduri en el record. 

Es pregunta què és més important després de morir, ¿que el recordin a ell com a Director de teatre o bé a les obres que ell va dirigir? Al cap i a la fi, l’ofici del teatre busca fer perdurable l’efímer. 

Al començament l’Oriol Broggi ens va dir que no li agrada parlar, però va parlar, i molt bé, com de costum (i déu n’hi do!) tenint-nos a tots ben pendents. Va compartir algunes anècdotes, sobre la seva relació amb la creació teatral; com un dia que viatjava sol amb cotxe, tot escoltant música, va haver de parar per escoltar la cançó que va aparèixer: “Good night Irene”, i en aquell moment va tenir clar que aquella cançó sonaria en una de les seves obres i així ha estat!!! 

Després del torn de preguntes, vam poder comprar el llibre i tornar a casa amb el sentiment i convenciment d’una tarda molt agradable i amb El record de la bellesa “dedicat”! 

Carme Torres sòcia núm. 615 


Fotos d’Erola Albesa. sòcia número 705

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.