Un pensament al mati
Ahir vaig bufar espelmes. Eren unes espelmes de retrobament i d’inici de noves experiències.
Dic de retrobament perquè ens acabàvem de submergir en una obra, “Els ulls de l’etern germà” d’Stefan Zweig, que La Perla ja havia representat feia vint anys. I era, a la vegada, la constatació de com perdura una obra bona, una obra bella.
Tal com diu l’Oriol, és una obra vitalista, apareixen el dubtes, la recerca, els errors i les conseqüències, la importància d’escoltar i que t’escoltin.
Una obra no teatral exigeix respecte. És difícil trobar el punt per oferir-la neta, tal com és. La Perla i els actors ho aconsegueixen.
Una cosa que m’ha sorprès és que també han respectat la posada en escena de fa vint anys, i en vint anys els gustos i l’estètica canvia. Hi ha una cosa important que sí que ha canviat: l’espai. Aquest espai que la Perla ha fet seu. Trobem un terra continu que ens embolcalla i la llum precisa (a vegades la fosca total) que crea la intimitat necessària entre actors i espectadors. I aquesta intimitat només es trenca quan s’abaixa el teló, que és quan es plega el terra i tornem a trepitjar la sorra de cada dia.
En acabar una obra com “Els ulls de l’etern germà” de Stefan Zweig, encara que les cadires no siguin massa còmodes, et costa aixecar-te i marxar. El col·loqui postfunció ha ajudat a no haver de marxar de seguida. Però no només això: va ser molt interessant, es va parlar de dubtes, de decisions, d’errors, de conseqüències… Les activitats de l’AsSocPerla sempre són enriquidores i més si acaben amb celebració.
Una abraçada i felicitats.
Pepa Martínez
Sòcia núm. 23
Un altre col·loqui
En acabar una obra com “Els ulls de l’etern germà” de Stefan Zweig, encara que les cadires no siguin massa còmodes, et costa aixecar-te i marxar. El col·loqui postfunció va ajudar a no haver de marxar de seguida. Però no només això: va ser molt interessant, es va parlar de dubtes, de decisions, d’errors i de conseqüències però potser el millor va ser el retrobament amb una obra que La Perla ja havia representat fa vint anys. Un text intens i una posada en escena molt cuidada l’han fet intemporal.
Les activitats de l’AsSocPerla sempre són enriquidores i aquesta va acabar amb celebració. Vàrem bufar vint espelmes.
Gràcies i espero compartir moltes altres activitats amb vosaltres.
