Els Amics de La Perla29 hem visitat els tallers de la família Castells, autors de l’escenografia de “Els ulls de l’etern germà”, com a darrera activitat de l’Associació al voltant d’aquest projecte.
Començo pel final, pel resum general: ha estat un dia esplèndid, una experiència inoblidable, un seguit de sorpreses agradables, en fi un dia rodó en tots els aspectes, inclús el temps ens ha acompanyat.
Ens hem aplegat a Can Castells, a Cardedeu, uns en autocar i altres per mitjans propis, una cinquantena de persones, entre components de la companyia, la junta de l’AsSocPerla i socis. Un èxit de convocatòria. Ens ha rebut tota la família i en Jordi Castells ens ha fet una prèvia sobre els orígens i el recorregut que han fet fins esdevenir el taller de referència que són ara. L’explicació ha estat, almenys per mi, un passeig deliciós per la història de l’escena catalana dels darrers cinquanta anys, explicats amb la bonhomia i la passió de l’artesà. Tal com diu ell mateix, “jo sóc de pagès…” però riu-te’n de l’obra desenvolupada, aquí a casa nostra i arreu del món.
Hem recorregut el taller, i les diferents sales de treball sempre amb els comentaris sucosos dels artistes sobre els materials, les tècniques i les diferents solucions encaminades a satisfer els desitjos de la direcció de cada projecte, que no sempre és fàcil. És admirable el que es pot arribar a fer amb Porexpan. Hem pogut veure com la façana d’un temple de cultures remotes amb escultures colossals dóna accés a un magatzem de materials diversos, i tot enmig de la natura amb el teló de fons d’un Montseny majestuós.
Quan ha arribat l’hora de dinar, encara ens esperaven més sorpreses; la família Castells ha habilitat un espai del taller per muntar-hi taules que hem parat entre tots. L’àpat consistia en plats de cuina afganesa cuinats per la Nadia Ghulam, una dona que ha aconseguit fugir de la guerra al seu país i després de sotmetre’s i superar múltiples dificultats, ja fa uns anys que ha trobat una família catalana. El seu cas és conegut perquè ha sortit als mitjans i se n’ha fet cinema i teatre, però poder-la conèixer de prop és una lliçó de vida i fa pensar que allò que creiem tan llunyà, ho tenim ben a la vora.
El dinar ha estat suculent, servit ban calent, com s’estila a l’Afganistan i tal com la Nadia ens ha anat explicant. A l’hora de les postres, hem bufat simbòlicament les espelmes del 20è aniversari de La Perla i del 10è de l’Associació. Parlaments, fotografies, conversa distesa… Jo m’he quedat amb les paraules de l’Oriol, que ha recordat que d’una representació teatral el fet material que queda a l’espectador són els actors i el decorat. Ens hi hem trobat tots tres factors: la companyia, els escenògrafs i el públic com a destinatari imprescindible. Tota una al·legoria.
La convivència amb gent diversa es fa més fàcil i amable quan es reconeix un interès comú, en el nostre cas l’amor al teatre, i aleshores l’intercanvi d’idees i opinions és més distès i profitós. I si l’ambient és de celebració, com és el cas d’avui, el record que et queda és especialment deliciós i agradable. Que La Perla ens segueixi aportant projectes teatrals de qualitat per mantenir la nostra activitat de seguidors fidels i faci possible que es repeteixin experiències com la d’avui.
Josep M Salvadó
Soci 612
Fotografies: Erola Albesa
Fotografies que ens han fet arribar els socis
