L’art de no voler dir res, però dir-ho tot.

Aquest passat dilluns 3 de juny vam assistir a l’última sessió #AsSocTalks de la temporada.

Una iniciativa nova d’aquesta temporada que ens ha permès saber de primera mà quines sensacions corrien pels passadissos de la biblioteca abans d’estrenar cada obra.

Gràcies a la perícia de l’Anna Pèrez Pagès i la bona i llarga entesa amb els diferents directors que han passat per La Perla hem pogut tafanejar i tastar l’obra abans d’estrenar.

Una bona manera d’anar encarades per poder treure més suc a cada espectacle.

Aquesta vegada va ser el torn de Sergi Belbel, director d’Això ja ho he viscut, que s’estrenarà al Teatre Biblioteca de Catalunya el proper 12 de juny.

Àngels Domingo va obrir l’acte i s’hi va sumar Oriol Broggi, dedicant unes paraules d’emoció i afecció cap al preceptor -l’Oriol va ser durant molts anys l’ajudant d’en Belbel.

“És una ocasió molt especial”, deien tots dos. Tot el que es respirava sobre l’escenari era recíproc.

L’Anna Pérez Pagès va fer la primera pregunta que va servir per introduir el concepte del déjà-vu, una de les idees centrals que explora l’obra, i que alhora ens va ajudar a conèixer més el Sergi a través d’una anècdota inquietant i divertida: un somni premonitori, els primers passos d’en Sergi i el premi Marqués de Bradomín.

I així es va establir la dinàmica de tota la xerrada. Com parlar de què parla l’obra intentant no explicar massa l’obra – “seria un spoiler fatídic”. I era difícil i temptador, però el director egarenc no només se’n va sortir, sinó que va comprar a tots els assistents.

Va aconseguir transmetre’ns quin to, quin estil, quins personatges, quins temes amaga l’obra sense explicar-nos-en la sinopsi. Un exercici en forma d’espiral i, fins i tot podríem dir que metateatral.

No podíem esperar menys d’un dels dramaturgs més internacionals, i alhora més propers, que tenim.

Ara el que sí que esperem és veure l’obra.






Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *