Quantes vides vivim?

            Aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre vespre en sortir de l’estrena de l’obra de J.B. Priestley, Això ja ho he viscut. I la veritat, us he de dir, que encara hi dono voltes. La nostra vida passa en un temps lineal? O entrem dins d’uns cercles vitals on passat, present i futur es combinen i s’intercanvien? No hi tinc resposta, no en sé prou. Priestley va escriure influït per les teories de John William Dunne sobre la parapsicologia dels somnis i la naturalesa del temps no lineal. I tota aquesta tesi ens l’ofereix a la seva obra.

            Enguany La Perla 29 tanca la temporada amb Això ja ho he viscut, un thriller inquietant que qüestiona el lliure albir en les decisions humanes. És obra de text i d’estructura clàssica: un primer acte amb presentació i creació de enigmes i un segon acte, amb un text magnífic, on es resolen les situacions. A mi em va fer pensar en el teatre d’Agatha Christie, on un grup de personatges atrapats en un lloc aïllat viuen fets desconcertants. L’obra pertorba, inquieta, ja que oscil·la entre la realitat i el somni, el present i el futur, i l’acceptació del propi destí o el desig de canviar-lo.

            Sergi Belbel s’ha adaptat perfectament a l’aire de l’obra i s’ha inclinat per un muntatge clàssic, gens revolucionari, amb una certa calidesa que apropa actors i públic. Les interpretacions són perfectes; actors i actrius s’ajusten als personatges a qui donen vida. Un elogi especial, des del meu punt de vista, és per al vestuari, tot acurat i especialment elegantíssim el que llueix l’actriu Sílvia Bel.

            Ara bé, com que jo sóc Perla, sí que he de dir que hi vaig trobar a faltar aquell toc vesànic i musical tan propi de la Companyia de la Biblioteca i que és marca de la casa.

Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45
Barcelona, juny 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.