Sota l’atenta mirada del caminant sobre un mar de núvols, la Berta, dissenyadora del vestuari de L’Orfe del clan dels Zhao, ens reuneix per explicar-nos el procés de creació del vestuari. No està sola: l’acompanya una llibreta negra que il·lustra l’evolució que s’ha produït al llarg de l’elaboració conceptual i material del vestuari. S’obre la llibreta i, amb ella, tot un món de colors, textures, retalls… El punt de partida es va establir a Antígona. Es buscava seguir la línia orgànica del vestuari de la tragèdia sofòclia. Paral·lelament, la Berta va fer una introspecció al món xinès a través de pel·lícules. Una documentació que li va servir per observar materials, teles, colors… i, al mateix temps, per fer-li veure que era molt fàcil caure en la confecció d’un vestuari que podia resultar una mera disfressa xinesa. I això no tenia sentit, ja que per a la Berta era més important l’adaptació dels personatges al teixit que a la pròpia estètica. Això la va portar a fer proves que consistien en una mescla de la tradició occidental amb la oriental; també es va fixar en dissenyadors xinesos actuals. De totes aquestes idees, en va sorgir el vestuari de l’obra.
Un cop definida la configuració bàsica del vestuari, es van anar prenent decisions de caire més tècnic, però no per això menys transcendents. Els colors i els teixits del vestit de cada personatge anirien en funció de la seva posició social. Quan un actor o una actriu canviés de personatge, també canviaria de vestuari, els espectres anirien blancs, color del dol (cal tenir en compte que la Berta també va documentar-se per la significació dels colors), i descalços… També hi va haver un treball important en el procés de tinció de les teles. Aquestes són en cru i, per tant, se n’havien de tenyir algunes. Això no es podia fer directament, ja que els tints enganyen. El vermell, per exemple, quedava rosa i això no va convèncer l’equip. El tint gris o blau aconseguia un color terra que s’ajustava més al que buscaven. A mida que va anar avançant el procés, però, es van destenyir les teles amb decolorant Iberia, bicarbonat i aigua calenta, tot a mà. També van tenir en compte que, amb la sorra del terra, els vestits s’embruten molt i, per tant, s’havien de buscar uns teixits adients o fer dos vestit iguals i anar-los alternant. No ens deixem les sabates. Inicialment, es volien encarregar i afegir-hi alguns retocs posteriors. Com que no els les van acabar fent, es van haver de crear de zero. Unes polaines sobre una espardenya, inspirades en les sabatilles dels lluitadors de kungfú. També formen part del vestuari les espases, un element molt present en tota l’obra. Les que van comprar, fetes de fusta natural, no els van convèncer. Per això, les van acabar tenyint i van posar-hi cordons al voltant. El procés de confecció del vestuari, doncs, abasta molts aspectes: metodològics, tècnics, conceptuals, econòmics… El vestuari quedarà molt present en la imaginació de l’espectador, igual que la il·luminació o l’escenografia i, per això, s’ha de tenir en compte cada petit detall: els aplics dels cinturons del vestit de la princesa, la tinció del vímet de les cuirasses, que van acabar agafant uns tons daurats que van sorprendre la pròpia Berta… La dissenyadora també ens apuntava que aquesta era la primera vegada que havia aconseguit fer un vestuari sense butxaques. No li agrada veure un actor o una actriu dalt de l’escenari amb les mans a les butxaques. Sembla que aquesta vegada ho haurà aconseguit…
La Irene qui, juntament amb l’Imma i la Raquel va confeccionar la roba, apuntava que els actors i l’actriu no s’havien queixat del vestuari i que això era un senyal de la feina ben feta. Si que han tingut peticions d’algun actor com Lluís Marco, qui des d’un principi va demanar alguna peça que tingués les mànigues semblants al vestit final per poder fer els assajos.
El procés de creació del vestuari esdevé un treball minuciós i artesanal. Una manipulació constant de materials i idees que van constituint el producte final. Un diàleg obert entre dissenyadora i personatge molt necessari perquè el vestuari esdevingui autèntic. Un procés que està molt condicionat per factors econòmics, infraestructurals, tècnics… El vestuari pot canviar molt, per exemple, quan entra en contacte, per primer cop, amb la il·luminació. Així doncs, un procés llarg i exhaustiu que, en L’orfe del clan dels Zhao aconsegueix una sobrietat, una elegància i una puresa excepcionals.
Cèlia Tort
#AsSocPerla
[fbvinyl id=225942834266304 title=””]