Als Països Catalans hem crescut acompanyats per llibres i pel·lícules cuinades al foc de la resistència antifranquista i una música amb lletres explícitament reivindicatives. Ara que vivim en temps d’aparent normalitat democràtica, però tot es desmorona, trioma el campi qui pugui i s’imposa el nihilisme més descarnat, es reobren els debats sobre el paper de l’art i la cultura en la tasca d’imaginar un món millor.

Avui en dia, l’art encara té una capacitat transformadora?  La ficció ens ajuda a somiar on ens desarticula? Quina ha de ser la relació entre la realitat i la cultura? Perquè l’art sigui políticament compromès ha de ser políticament explícit? Ha d’estar al servei del canvi? Existeix el dret a la bellesa?