El dijous dia 5 de juny es va celebrar a la Biblioteca de Catalunya l’assemblea general ordinària de l’Associació #AsSocPerla. A les vuit del vespre, amb puntualitat britànica, l’Oriol Broggi, el director de La Perla2 9, va donar la benvinguda als socis i acompanyants, va agrair la feina feta durant aquesta temporada, i va esperonar a continuar en la mateixa línia de treball.

Presidien l’assemblea els membres de la Junta: el president, la vicepresidenta, la secretària i el tresorer. Amb un discurs clar, entenedor i precís van exposar l’estat de la qüestió. Van anar desenvolupant, punt per punt, l’ordre del dia: canvis a la Junta, noves vocalies, justificació de l’economia, repassada de les activitats … I es va votar tot allò que calia. Hi va haver unanimitat en tot. La sala es va convertir en un camp de roselles, en alçar les paperetes porpres. L’assemblea va ser còmoda, positiva, fàcil i amb bona empatia entre tots. La secretària, Eulàlia Comas, va recollir per escrit el que es va dir. En acabar hi va haver deu minuts de descans.

I llavors la gran sorpresa, el recital-concert sobre Leonard Cohen. Abaixada de llums, penombra i focus sobre el quartet que ens va oferir un recital meravellós. Un còctel imaginatiu de poemes i cançons, amb ingredients ben mesurats. Combinació de joventut, modernitat, dolçor, frescor, picardia, complicitat, i molt de sex appeal. La màgia dels instruments i de les veus de l’Ernest Villegas, el Marc Serra, la Marta Marco i la Montse Vellvehí va crear una ambrosia que el públic va anar xuclant fins emborratxar-se de plaer. Aquesta vegada no van ser papallones el que es van estendre per sobre de la sala, sinó unes lleugeres aranyetes de cristall que van teixir una fina teranyina que va embolcallar tothom fins a convertir-los en una persona. Va ser una festa fascinant.

Després com a cloenda, un bon sopar. Un sopar esplèndid i ben servit. I aleshores les xerrades, els petons, les abraçades, el compartir el gaudi de la nit. Hi havia qui comentava: “Som una família”. “No, no, la família et toca, els amics te’ls tries”. “Aquesta noia, la Marco, ho fa tot bé… Ara potser no sap cuinar…” I gran rialles. “I el Marc que bé canta en anglès, no?” “I aquest xicot, el Villegas, quin swing que té …” I així, entre comentaris, queixalades i glops de cervesa va acabar la nit a la magnífica sala de fabricants de somnis.

S’ha de reconèixer que el bon Jaume Sisa va ser profètic.

Anna Folch Bartrolí
#AsSocPerla