#AsSocPerla fa tres anys que existeix i que treballa per acostar el teatre de La Perla 29 als seus espectadors i a la resta del públic. Nadal és a tocar i és la millor ocasió per presentar-vos els membres de la Junta: el Toni, la Lara, l’Eulàlia, el Cisco, l’Imma, la Gemma, l’Àngels, el Sergi, la Carme, la Marta, el Carles i jo mateixa, Marta. He decidit que aquest mes de desembre ens mereixíem ser els protagonistes del #Q2+9 perquè vull que els conegueu i veieu com són aquestes persones tan fantàstiques que dediquen hores i hores del seu temps a fer possible aquesta associació d’amants del teatre. Els he fet una pregunta a cadascun d’ells ja que vull que escolteu totes les seves veus perquè són molt especials.
Què et va fer estimar el teatre?
Gemma Llort: Doncs la veritat és que encara no tenia ús de raó i ja sabia que m’agradava el teatre. Jo no havia anat massa al teatre ni n’havia fet de petita, però ja sabia que m’agradava. El que me’l va fer estimar va ser sentir la fusta de l’escenari sota els meus peus, quan tenia 14 anys. Va ser elèctric. Faig teatre des que tenia 13 anys i, en definitiva, crec que puc dir que el teatre mou la meva vida perquè m’ha portat a Barcelona, m’ha portat a conèixer-vos i està al meu costat cada dia.
Què vol dir, per tu, ser “un perla”?
Imma Diaz: Ser ‘un perla’ és formar part d’un projecte diferent. És una manera de fer teatre que no té res a veure, al meu entendre, amb el que es fa habitualment. La Perla 29 són artesans del teatre, fan teatre en majúscules però d’una manera petita; com fer treballs manuals.
Per què és important una associació com #AsSocPerla?
Cisco Vila: Em sembla que és important per gaudir més del teatre, per anar més enllà en l’experiència teatral i en la pròpia vida. I per gaudir que, al final, és el més important.
Com treballa la Junta?
Marta Bartolomé: La Junta es reuneix un cop al mes i s’organitza en comissions. Existeixen les comissions al voltant de cadascuna de les obres que produeix La Perla 29 cada temporada, encarregades de l’organització d’activitats (col·loquis, xerrades, assajos oberts, etc.), i altres comissions més transversals, com ara la de Comunicació, que és la que s’ocupa de fer arribar la informació als socis per mitjà dels butlletins informatius i les xarxes socials. També hi ha comissions encarregades d’altres activitats, com els cicles Entre Bambolines o La Mirada de l’espectador, que estan pensats per aprofundir més en l’experiència teatral. A les reunions que fem un cop al mes – i que estan obertes a l’assistència dels socis- cadascú pot aportar les seves idees i punts de vista i totes les opinions són molt ben rebudes. Es treballa amb molta precisió, amb molta cura i amb molt esforç, tal i com treballa La Perla 29. La Perla 29 serveix de punt de partida pel treball d’#AsSocPerla, però sempre aportant la nostra pròpia manera de fer .
Què suposa per a tu formar part de la Junta?
Àngels Domingo: Per mi suposa caminar amb persones que vibren i s’emocionen i que comparteixen l’ entusiasme i la il·lusió pels projectes teatrals al voltant de la Perla 29 i de les arts escèniques en general.
Un somni pel futur d’#AsSocPerla.
Toni Trallero: Jo no veig el futur com un objectiu concret sinó que més aviat el veig com un camí a recórrer. Un camí a recórrer amb altres espectadors afins. Un camí en el qual poder compartir la il·lusió de formar part d’un entorn fresc i proper com el que representa La Perla 29 i que, a la vegada, constitueix un autèntic punt de trobada on seguir aprenent, creixent i gaudint d’aquest món fascinant de les arts escèniques. Penso que #AsSocPerla en sí mateixa ja és l’inici d’un somni fet realitat i que el seu futur passa per seguir somniant cada dia, per seguir transmetent-nos els uns als altres aquesta il·lusió i amor pel bon teatre.
Ara que ho coneixes des de dins, com veus La Perla 29?
Eulàlia Comas: Doncs per mi la primera sorpresa va arribar quan l’Oriol em va comentar per primera vegada si m’interessava formar part i ajudar a organitzar aquest col·lectiu de gent a qui ens agradava La Perla 29 per tal de fer activitats al voltant del que feia la companyia. Em va sorprendre perquè jo no em considerava una persona especialment de teatre, tot i que sí que m’agradava La Perla 29 -de fet m’agradava moltíssim, n’era molt fan i, a més, sempre que tenia ocasió de parlar amb ells els ho deia!. Per tant, la possibilitat d’entrar a formar part de l’associació i de veure des de dins com es treballa, de poder incidir d’alguna manera i guarnir les obres que feien, em va semblar alhora un privilegi i una oportunitat. Una oportunitat per conèixer més bé el món del teatre. I, ara que ho conec des de dins, comprovo que allò que es veu des de fora: que són una gent diferent, simpàtica i divertida i molt treballadora i rigorosa, és cert i que ho hem pogut complementar de manera fantàstica. Penso que La Perla 29 i #AsSocPerla tenen els papers molt diferenciats i que això és enriquidor per totes dues parts, pel món del teatre i per tots els socis a títol personal també.
Quina és la producció de La Perla per la que sents més estima?
Sergi Corbera: Personalment, les produccions que m’agraden més són aquelles de les quals has format part de les seves comissions d’activitats, ja que t’hi pots implicar més, les segueixes des de l’inici del muntatge i en pots veure tot el procés des de dins. Per tant, la meva resposta serà d’entre les obres que s’han produït des que vaig entrar a formar part de la Junta. D’aquestes, en destaco dues: Adiós a la Infancia. Una aventi de Marsé (Broggi, Teatre Lliure 2013) i Cels (Broggi, Biblioteca de Catalunya 2014). Em quedo especialment amb Cels, perquè la vaig viure molt intensament. La vaig poder viure des dels seus primers inicis -ja que vam estrenar el Quadern 29 amb aquesta obra- i em va permetre conèixer un autor molt interessant (coneixia Mouawad perquè havia vist Incendis (Broggi, 2012) però no havia llegit res més de la seva obra), obrir altres línies d’investigació relacionades amb les arts escèniques com ara l’ús de les tecnologies i conèixer gent molt interessant com el Carles Sora o la Marina Garcès. Va ser molt enriquidor. Penso que és una de les millors produccions de La Perla 29 en tots els sentits: text, direcció, intèrprets; i de les que més m’ha emocionat i trasbalsat.
Què n’esperes del teatre? Per què hi véns?
Carme Bohera: Doncs jo del teatre n’espero que m’emocioni, bàsicament. Que m’arribi. Penso que és més fàcil fer plorar o fer riure al cinema, amb una pel·lícula, que en una obra de teatre i si una obra de teatre em fa plorar doncs és que m’ha arribat molt. A banda, sempre me l’he sentit molt proper perquè des de fa molts anys visc al costat del Teatre Lliure de Gràcia i n’he viscut els inicis i la seva evolució.
El millor de l’espectador és…
Lara Alonso: Penso que el millor que tenim com a espectadors és la nostra capacitat de co-creació; aquesta màgia amb què ens enfrontem a les creacions artístiques. Observem, analitzem, mirem, escoltem, però també creem al participar d’allò que veiem. I ho fem, a més, des d’un punt de vista únic: el punt de vista particular de cada mirada, amb la nostra experiència, la nostra manera de ser, el nostre bagatge acumulat com a persones i com a espectadors, formant part d’aquella convenció teatral que ens permet gaudir de la feina dels actors deixant-nos “enganyar” per la trama.
És molt interessant també la possibilitat de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre l’espectador individual i el públic com a grup d’espectadors individuals, com a entitat conjunta que comparteix experiències, sensacions i fins i tot silencis al davant de les fantàstiques obres de teatre a què ens té acostumats La Perla 29, però això ja seria un altre tema…
El millor de ser soci d’#AsSocPerla és…
Carles Espuny: Jo vaig entrar a la Junta en una segona tongada, no sóc un dels membres fundadors, diguem-ne, com els altres i, és clar, això vol dir que abans de treballar des de dins vaig tenir l’oportunitat de viure l’associació com a soci exclusivament. Això em va fer possible conèixer i aprofundir més en el món de La Perla 29. Penso que La Perla 29 és una companyia que té una manera de fer teatre molt especial i gràcies a #AsSocPerla i al fet de ser-ne soci pots sentir-t’hi una mica més a prop i conèixer amb més detall el que significa realment aquesta companyia.
Molt bones festes i un Feliç 2017 ple de bon teatre i bons moments per tots!
Avui, dia de l’estrena de la nova web i dia del teatre (i també aquests dies difícils que estem vivint, sols a casa, però en comunitat) em trobo navegant per aquesta casa, que és la meva, recordant tot alló que hem viscut com a membres d’#AsSocPerla. I he arribat aquí, al Nadal del 2017. A aquell sopar. Tots junts. Com molts d’altres sopars que, ben segur, tornarem a fer i tornarem a viure.
A aquests comentaris de tots els membres de la Junta. Us dic, que moltes gràcies a tots per tot i per tant. Us estimo!!!!!
Imma
♥