Divendres 12 de gener. Un cop acabada la funció d’aquesta reposició de l’Hostalera, cap a les 11 de la nit, comença el col·loqui amb el director, Pau Carrió i els actors, Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals, noves incorporacions, i les actrius Laura Aubert, Júlia Barceló i Alba Pujol.
La funció s’acaba a quarts d’onze i, encara amb la flaire de pasta al ragú, hem ajudat a desparar les taules de l’hostal “Mirandolina”. Se’ns ha fet una mica tard i el col·loqui comença a les onze passades. Una quarantena de persones, es queden. En aquesta edició, el col·loqui ha estat moderat per la nostra companya de junta, Carme Bohera.
La Carme va començar el col·loqui parlant de la xerrada que el professor de filologia italiana de la UB, Raffaele Pinto, ens va fer el passat dia 8 de gener: “L’hostalera, o del desig entre l’emancipació i el sotmetiment” (vegeu aquí) i, ja que el Pau no va poder ser-hi, en Rafaelle ens va demanar que li transmetéssim al director el molt que li havia agradat la seva versió, sobretot per l’aire fellinià que el Pau li havia donat i que l’Ernest Villegas tenia un aire de Mastroianni, impressionant. Va quedar dit.
Sobre com va pensar en l’Hostalera, el Pau Carrió ens parla que la seva primera intuïció/sensació la va tenir veient La Baraque al Teatre Lliure. Un espectacle dels germans Forman i dirigida per Voliere Dromesko, que estava ambientada en una cantina musical amb vi, sopa i música. Això li va fer sentir una mena de bon rotllo (diu ell) que quan va pensar en l’Hostalera va tenir clar el què volia fer i com ho volia ambientar i que el públic fos un personatge més de l’espectacle. Els actors i les actrius es van anar incorporant a la conversa i van parlar, sobretot els actors, ja que eren ells qui es van haver d’integrar a una “història” que ja tenia un recorregut fet durant la temporada passada, amb gira inclosa. No es poden fer comparacions perquè els actors, tots, han volgut donar el seu toc personal al personatge que interpreten. Realment, actors i actrius estan magnífics.
També es va parlar de si la Mirandolina s’enamora o no de Ripafratta perquè, Rafaelle Pinto, ens va assegurar que no s’enamora, i l’Oriol Broggi deia que sí o que potser sí. La qüestió és que en la primera versió de la temporada passada, potser sí que es podia interpretar que la protagonista, al final s’enamora però, en aquesta versió van decidir que no (vídeo del col·loqui aquí).
Tot i que els actors i les actrius tenien ganes de xerrar malgrat l’hora, la Carme va passar la paraula al públic. Un espectador va dir que fa molts anys, havia vist una versió que es va fer a Barcelona, protagonitzada per l’actriu Núria Torray, que es deia “Mirandolina en su posada hace lo que le da la gana”.
En aquest col·loqui #AsSocPerla va estrenar una càmera 360º que va fer les delícies dels actors. No sabien que era “allò” que tenien tan a prop allà al mig, a terra. L’hem batejat amb el nom de “Tressi”.
El col·loqui es va donar per acabat cap a tres quarts de dotze.
Imma Diaz Vallvé
Sòcia núm. 18 – #AsSocPerla
[srizonfbalbum id=21]