El passat dimecres en el bar de la Biblioteca l’Anna Maria Ricart i en Jaume Figueras, acompanyats per en Ferran Utzet, van xerrar sobre germanes. Acompanyant a les Mundy varen anar sortint, des del cinema i el teatre, les de Bernarda Alba i les de Txèhov, les verges suïcides de la Sofia Coppola, i la Hanna de Woody Allen, l’Stella i la Blanche Dubois, les criades de Jean Genet, l’Escarlata i moltes altres.

I al llarg de la conversa, també amb les intervencions dels assistents, es varen anar assenyalant trets comuns en les seves històries. Són dones que parlen del que senten i el que desitgen, atrapades en una situació que no volen, amb ànsies de llibertat, de tenir una vida diferent i pendents d’una felicitat que sempre està per venir, felicitat personificada sovint en sortir a ballar i posar-se un vestit que es quasi com canviar de pell.

I totes, en el marc de la casa, solen parlar d’homes amb qui tenen o voldrien tenir una relació sentimental, de veïns i familiars que entrebanquen la seva vida o que fan coses a les que elles no s’atreveixen, dels motius pel quals han renunciat a ser felices.

El tema dóna per molt i es va parlar de germanes que s’estimen, que es destrueixen, de baralles i complicitats fins que va arribar l’hora de marxar: Havíem de deixar pas a les Mundy una nit més.

Anna Marcó

 

 

[srizonfbalbum id=3]