Pre i post-funció de “Només la fi del Món”

La meva experiència amb “Només la fi del món”

El Ramón Vila i l’Albert Reverendo en la seva xerrada van dir: et penses que vas a veure què li passa a la família de l’obra i acabes veient el que li passa a la teva família. Amb aquest llenguatge que en un principi sobta i no saps si l’acabaràs d’entendre (també ens van dir que no calia entendre-ho tot), començar a dir una cosa, tornar-la a dir canviant paraules, la por, la inseguretat, les emocions amagades…, en part t’acabes alliberant, perquè veus que està permès i és lícit parlar encara que et costi, per trobar els mots que et semblen més adients. T’emociones i t’entendreixes en molts moments. És una bona experiència.

He anat a veure l’obra amb la meva família. Sortim contents, sense parlar gaire, i al dia següent em donen les gràcies, volen que continüi amb aquesta tradició.    

Em sento satisfeta d’haver-la encertat amb aquest regal!


Angela S.
Sòcia #AsSocPerla núm. 61




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *