En l’entorn del Festival de Teatre Francès de Barcelona OUI, i en el recinte: Dau al Sec, es va dur a terme una interessantíssima conversa entre Roberto Romei i Ramón vila, al voltant de Jean-Luc Lagarce i l’obra Només la fi del món.
Roberto Romei, es va endinsar en el peculiar mon del dramaturg Jean-Luc Lagarce com a un dels autors francesos contemporanis de referència, així com a un dels més traduïts i representats. Romei es va confessar un enamorat dels textos de Lagarce, posant en valor la persona capaç de reconstruir-se a si mateixa i què, després d’una greu malaltia, va tenir clar que per arribar a algun lloc està be assimilar-ho.. però el més important es anar pas a pas.
En aquest sentit, Ramón Vila, va destacar que un dels primers reptes sempre és la definició del propi títol. La polisèmia que pot presentar, la ressonància del propi nom, donat els diferents sentits que etimològicament pot associar-se en una mateixa frase. “Només la fi del món”, en paraules del protagonista, es la seva fi del món?, la fi del món, com a tal?, tant sols es la fi, i tot continua?. Sens dubte, en paraules de Ramón Vila, és un text magníficament teixit; quasi en vers…, en ratlles curtes, on la força de la respiració fa que tot es converteixi en una partitura molts meticulosa, a la vegada que, amb un llenguatge quotidià, esdevé completament hipnòtic… I un cop a escena, tot pren una dimensió immensa, plena d’espais i silencis, a on els personatges mostren la dificultat que suposa dir tot allò que es vol dir…
[srizonfbalbum id=33]