A les 18,20h, al jardí de la Biblioteca de Catalunya, la cua per entrar al primer assaig obert de Dansa d’agost es fa mirar. S’hi han apuntat gairebé 200 persones. Serà el primer dia que la companyia interpreta part de l’obra amb públic. Nosaltres, amb totes les ganes del món, venim a descobrir el racó de les germanes Mundy; ells, a 13 dies de l’estrena, deixaran que la nostra presència abraci, acompanyi i respiri fins el detall més petit del que han estat assajant i polint, fent i refent, aquestes darreres setmanes.

Calen poques presentacions, perquè avui començaran pel principi, amb el 1r acte, i no cal que ens situïn en el context de l’obra. Ho explica en Ferran Utzet (director), que dóna la benvinguda i agraeix que haguem vingut a ‘ajudar-los’. Una curiositat -la nostra- que de retruc ajuda els actors i el director a afinar, retocar o repensar moviments, entonacions, expressions … Hi guanyem tots. “Fes-ho més gran”, “Entra més a l’escena”, “No podries quedar-te més al mig de l’escenari?”, “I si mires per la finestra? Ensenya’ns que ho estàs veient”, “Vés-te movent cap a la ràdio; toca-la, no, potser?”, “Vols dir, treure’t el caramel de la butxaca?” … Instruccions, preguntes, suggeriments, observacions de tots colors. I passa, volant, l’hora i mitja.

Efectivament, no calia més preàmbul que tenir la sort de veure començar l’obra, de veure l’entrada en escena de tots i cadascun dels personatges – i són molts: les cinc germanes, l’oncle Jack, el petit Michel i el tarambana del seu pare. I sentir com n’és, d’important, la ‘rerafeina’ que normalment no veiem i només assaborim neta, polida i treballada -la dels actors, del director, dels responsables de llum i so, de l’escenògraf … Un preàmbul de luxe i en tots els sentits. I vam marxar amb moltes ganes de veure l’obra sencera!

[fbvinyl id=443261369201115 title=”” desc=””]