No sóc gaire entesa en dansa, però la proposta de veure l’assaig obert de dansa Requiem nocturn, del coreògraf Pere Faura, em va atraure per diversos motius. Un d’ells, el fet que l’espectacle es basés en l’univers artístic del director de cinema i coreògraf Bob Fosse, creador de pel•lícules com Cabaret i All that Jazz. No fa gaire vaig veure la minisèrie “Fosse/Verdon”, sobre la relació de Bob Fosse i Gwen Verdon, actriu i ballarina, on es podia veure el complex procés creatiu de Fosse i com només Gwen podia executar la visió única que aquest tenia al cap. Inevitablement en veure l’assaig vaig pensar en la sèrie, i com n’és d’interessant presenciar un procés creatiu, sigui de la disciplina artística que sigui.
Faura no semblava tan obsessiu com Fosse, sabia molt bé el que volia, però donava aire als seus ballarins i ballarines, els respectava les particularitats i les diferents interpretacions del que ell suggeria. Cal agrair-li també a Faura els moments en què es dirigia a nosaltres (espectadors en streaming), per comentar l’assaig i transmetre’ns les ganes de presenciar el resultat final de la creació.

Àngels Sanchez, sòcia núm. 61