El passat dilluns 28 d’abril, i coincidint amb les últimes setmanes de representació de l’Orfe del Clan dels Zhao, va tenir lloc al mateix escenari, una xerrada interessantíssima de la Dra. Dolors Folch, sinòloga i experta en cultura xinesa.

No vaig poder ser-hi presencialment, però n’he pogut gaudir gràcies a les noves tecnologies. M’imagino que si en diferit he quedat entusiasmada i enlluernada pel seu coneixement i, sobretot, per la seva habilitat per fer-se a entendre, en directe, el clima de la trobada devia ser prou especial. 

He de dir, també, que el dia anterior a escoltar-la vaig anar a veure el muntatge, i que les seves explicacions van enriquir, encara més, la magnífica experiència viscuda. Així doncs, es tracta d’un exercici que recomano especialment: anar a veure l’obra i, després, aprofundir-hi a través de xerrades com aquesta. 

Tornant a la xerrada, després de l’afinada introducció de la nostra companya Àngels Domingo, la Dra. Folch enceta el seu discurs, molt ben estructurat, començant per contextualitzar l’obra en un moment històric determinant pel sentit de l’obra, i explicant també breument els trets característics del teatre xinès, i les diferències amb el teatre occidental. I tot això, així, només com un aperitiu, per començar.

 

Preàmbul: la història original de la família Zhao

Ens diu, per començar, que el dramaturg xinès Ji Junxiang escriu l’obra de l’Orfe del Clan dels Zhao al S.XIII, moment en què els mongols conquereixen la Xina i funden la dinastia Yuan. Un context històric, tal i com explicarà seguidament la Dolors Folch, clau per entendre les intencions de l’autor. Però, ens segueix explicant, Ji Junxiang, recull la història dels Zhao d’un llibre escrit abans de Crist, per un historiador –un Tàcit a la oriental-, i que aquesta, està present en un dels capítols del llibre, que sembla estar dedicat a la família Zhao.

 

EL CONTEXT

 El context històric: la Xina conquerida pels mongols ens parla d’una obra política

El context històric, ens diu, indica que es tracta d’una obra profundament política amb un rerefons de protesta clara contra els mongols. L’obra mostra els mongols com a militars, i els xinesos com a representants de l’educació. Les armes contra les lletres.

 

Algunes pinzellades per contextualitzar l’obra en el teatre xinès

 Ens explica també la Dolors Folch que l’obra s’emmarca en el teatre “zaju” i que, tot i que en els orígens el teatre xinès s’inicia amb la narració oral i la poesia, posteriorment apareix un teatre amb la música com a fil conductor, amb arts marcials i fins i tot amb acrobàcia.

També ens diu que l’obra és una obra de repertori del teatre xinès, ja que simbolitza la lluita del funcionari xinès perquè el poder s’exerceixi d’una manera digna i bona. Recordem que hi ha la protesta del poble, contra l’autoritat i l’autocràcia dels mongols.

 

I referències i curiositats de les altres versions

La versió en què es basa el muntatge és una traducció en castellà d’Alicia Relinque, de l’original Tres Drames Xinesos, que inclou L’orfe del clan dels Zhao,però també ens fa referència a l’existència de versions com la d’un jesuïta francès de 1735, i a la que va fer Voltaire: L’orpheline de la Chine el 1755. Fins i tot ens parla de l’existència d’una versió escrita al SXIX, on el paper del metge i protagonista, Cheng Ying, és una dona.

 

ELS PERSONATGES I ELS GRANS TEMES

Per seguir entenent millor el muntatge de L’orfe, i deixant de banda el context, la Dolors ens endinsa en la realitat de la societat i la cultura xinesa que vol explicar l’obra, a partir de l’anàlisi dels personatges i temes més destacats.

 

Els personatges 

• Du’an Gu (Pablo Derqui): representa el món dels mongols, el militar, simbolitza el poder absolut, l’autoritat
• Cheng Ying (Julio Manrique): representa el món dels xinesos, el Confucionisme; simbolitza l’educació. La medicina xinesa, com un element que mostra l’evolució de la civilització xinesa, de molts anys de coneixement.
• Els funcionaris: representen el Confucionisme i el Taoisme
• El funcionari jove (Borja Espinosa): simbolitza aspectes del Confucionisme com l’educació o la responsabilitat col·lectiva
• El funcionari retirat (Lluís Marco): simbolitza aspectes del Taoisme,l’home engolit per la natura

 

Els grans temes de l’obra

• El tipus de poder: poder absolut vs meritocràcia (els exàmens): l’obraens confronta amb la realitat política del moment: el poder absolut dels mongols vs el paternalisme amb obligacions del Confucionisme; el poder militar i la meritocràcia; les armes i les lletres.

• La responsabilitat col·lectiva: aspecte consubstancial als xinesos perquè en són molts i és un mecanisme de d’autoregulació. 

• El cel: figura garant de l’harmonia universal, identificada en l’obra a través personatges que representen els bons. 

• El sacrifici: en la línia de la responsabilitat col·lectiva, és la rellevància, que es veu reflectit en l’obra com el sacrifici individual pel bé col·lectiu

• Les dones (les nenes): veiem reflectit, en el personatge femení, el paper secundari que tenien les dones a la Xina. Només connoten com a part del marit, família, etc. No transmeten cognom, ni descendència, per tant, no són importants. Hi ha un tabú a la Xina: si els cònjuges tenen els mateixos cognoms, no es poden casar. Moltes dones han de marxar de casa per aquests motius 

• Els càstigs (bastonades i altres): ens explica que en l’evolució dels càstigs, primer varen venir les mutilacions, que eren càstigs visibles, però es van acabar al S.VI. Després van venir altres càstigs: els bastons eren els del nivell més lleu. El tercer càstig, l’exili, i l’últim, la mort per estrangulació o decapitació. La pena de mort es veia molt rarament, i havia d’estar signada per l’emperador. 

• El suïcidi: un aspecte destacat a l’obra i molt recorrent a través del sacrifici. Ens diu la Dolors que, fins i tot en aquell moment, t’oferien la responsabilitat de la mort. Les opcions que té el pare de l’orfe, per matar-se eren: el verí, la daga o una corda d’arc. Eren morts netes, contràries a les mutilacions sagnants d’èpoques passades.

• La presència dels difunts/els espectres: per últim, es fa referència a la relació dels xinesos entre la vida i la mort i la seva intensitat. Els morts estan molt presents, ens diu la Dolors, i els avantpassats són essencials. Vida, riu, nissaga, veneració d’avantpassats; d’aquesta manera ens justifica la presència dels espectres, en especial del fill mort que, com una ànima en pena, havia de demanar explicacions als vius, al seu pare.

 

REFLEXIONS FINALS AL VOLTANT DE LA CULTURA XINESA I LES DIFERÈNCIES ENTRE ORIENT I OCCIDENT

La vivència del passat:

Enllaçant amb l’obra de nou, i amb la seva intenció de recollir un fet històric del passat per parlar del present, la Dra. Folch, planteja en veu alta la següent reflexió:

Com recorda cada cultura el passat, i què és el que els xinesos valoren més del passat?

A partir d’aquesta pregunta, ens explica que el passat material, a la Xina, és pràcticament inexistent, i que, els xinesos, porten el passat a dins. Posa com a exemple l’arquitectura. 

–          Tenen l’escriptura, que és sagrada. Fins i tot, durant un temps es recollien tots els papers escrits.

–          El menjar i els hàbits alimentaris són molt importants i s’han mantingut al llarg de la història.

–          L’educació, que és la progressió en la vida.

En resum, acaba constatant que tenim una concepció de la vida molt diferent; pensem, sentim, veiem les coses de manera diferent Orient i Occident

 

Pregunta bonus track

Per acabar, un assistent fa la següent reflexió: a la Xina actual, com casa el col·lectivisme amb l’individualisme del capitalisme?

 

La Dolors ens parla de com el triomf i el prestigi que es pot obtenir acaba sent igualment avui en dia, per a la família, per al poble, per l’empresa, per la universitat, etc. En definitiva, pel col·lectiu.

 

Gran reflexió final: la història de la Xina; la història d’una altra civilització

Per acabar amb el fil de l’anàlisi de la Xina actual, i de les grans diferències entre la cultura oriental i l’occidental, ens remarca com és de rellevant la vellesa i el gran vincle i la veneració que es té a la gent gran.

No exactament amb les seves paraules, però sí crec que amb la seva intenció, i per concloure, ens diu: a Occident el valor el tenen els fills; a Orient els avis. Valors del passat versus valors del futur? Orient i Occident?

La Xina ha fet el seu recorregut mentre que nosaltres a occident hem fet el nostre.

 

Petit consell de cronista:

Anar a veure a L’orfe del clan dels Zhao és, entre altres experiències, la de poder endinsar-se en un món tan ric i allunyat per a molts com és Orient i la civilització xinesa.

 

Moltes gràcies Dolors Folch per obrir-nos una porta més.

 

Carla Montané

Sòcia 43 Associació Amics de la Perla29

 

[fbvinyl id=227863140740940]