Tot home que mata un home és un fill que mata un fill

Col·loqui postfunció de l’obra Cels a la Biblioteca Nacional de Catalunya – 4 d’octubre de 2014

 

“La meva identitat es basa en el fet de detestar l’altre. Em van educar per detestar l’altre, els palestins, els israelites, els xiïtes, tan sols per no ser cristians maronites com nosaltres; i l’exili, ha fet tornar aquests personatges amb mi, i ha fet que m’adoni de l’insecte detestable que és l’odi, que està en mi, que veig, i que he de vigilar…”

Aquest brillant fragment de Wajdi Mouawad, citat per la periodista Gemma Ruiz en el col·loqui postfunció de l’obra ‘Cels’, ha format part d’alguna de les moltes reflexions que s’han fet entorn de l’autor i la seva obra, amb els actors: Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas i el director Oriol Broggi, en aquesta primera activitat de la temporada organitzada per l’associació Amics de la Perla 29, #AsSocPerla.

coloquicels

Dirigit i moderat magistralment per Gemma Ruiz, s’ha aprofundit en un dels grans temes de l’obra: “Els joves prenen la paraula”. L’abisme existent entre les preocupacions dels joves i dels adults; una insatisfacció notòria de la joventut actual que, d’una manera transversal arreu del món, no té fronteres. “En l’obra es destaca la lluita entre el jove i el veterà, d’una manera generacional. Els joves demanen pas als grans, que són hereus d’una manera de fer ja preestablerta històricament. S’expressa un descontentament anticipatori, profund i complex de la joventut, com a hereva d’una societat emmarcada en unes pautes tancades i en una història de violència i guerres”, argumenta Oriol Broggi. Sens dubte, una reflexió penetrant, molt actual amb els esdeveniments polítics dels últims temps, en què la disconformitat s’exerceix amb noves formes de protesta molt simbòliques: acampades, 15M, la revolució dels paraigües… Tot això pel simple fet que la joventut té una manera diferent de veure la situació. “El text podrà ser un clàssic, ja que sempre hi haurà alguna cosa amb què estar disconforme…”, incideix Ernest Villegas.

coloquigemma

El col·loqui avança i s’introdueix un element de reflexió crucial que permet valorar la lectura social i política de l’obra, per conèixer què ha suposat per a la companyia dur a terme aquest tipus d’obra contemporània, i com els ha condicionat el fet que parlés d’un futur-ficció que és tan ja un present. “La visió de Mouawad va en la línia de: si la cultura no ha servit per tranquil·litzar el nostre esperit … carreguem-nos-la i comencem de nou. Compara la constant matemàtica que la societat té una tendència a la violència sense sentit, amb l’emotivitat de l’ésser humà. Llavors què pot trencar aquesta constant?: La variable de l’emotivitat de les persones, un punt d’esperança, de mirada, de cor… dins d’aquesta constant matemàtica que genera violència i que es repeteix pels segles dels segles”, intervé Xavier Ricart. “La cultura, l’art, és la gran herència que ha deixat el segle XX”, afegeix Xavier Boada; “Hem substituït els déus per l’art, que és l’única divinitat que queda…”. Referent a això darrer, Oriol Broggi comenta: “Si tanqueu la poesia en els museus i no deixeu que la poesia estigui al carrer, de què serveix? A qui li serveix?, En aquest sentit, l’obra crea una paradoxa molt inquietant…” Una altra de les lectures que es fa, en aquesta ocasió per part del públic, és que, en l’obra, es pot trobar una lògica en el fet de destruir l’art, per considerar-lo un llegat del poder. D’aquesta manera, l’acte de destrucció pretén carregar-se l’art del poder com a símbol.

“Tenim la responsabilitat d’escriure sobre els crims que hem comès nosaltres, escriure sobre el nostre passat i digerir-ho”, ha escrit Mouawad. I és que, segons el punt de vista d’Oriol Broggi, l’autor busca la identitat, els orígens, el ‘qui som’. “Et condueix per les emocions…. i, realment, la vida és molt més violenta de com jo la represento en escena”, apunta. Frases tan contundents com: “Tot home que mata un home és un fill que mata a un fill”, no només determinen la filosofia de la violència i la guerra, sinó que expressen la crua realitat del sentiment que es genera després.

coloquibroggi

La tecnologia, com un altre dels factors primordials en l’obra, indubtablement ens està fent canviar la manera de comunicar-nos. “En l’obra” planteja Gemma Ruíz “els personatges estan aïllats de la societat, es graven vídeos entre ells per comunicar-se, pare i fill parlen per ‘skype’. És el retrat de la contemporaneïtat quant a comunicació, de com canvia la manera de comunicar-nos i per tant també la manera de fer teatre”. “És una realitat que ve implícita amb el dia a dia, obligada en molts casos pel propi treball i que, sens dubte, contribueix a la deshumanització…”, comenta Eduard Farelo. És un fet, tal com es representa en l’obra i com es demostra en l’esplèndida exposició “Big Bang Data” del CCCB, que el control tecnològic que es realitza sobre la societat és un fet del que tots formem part, ja sigui activament o passiva. Però “Avui, la Màrcia m’ha plorat a un pam… i això no ho canvia ningú, ni ho supleix cap tecnologia…”, conclou la moderadora.

Com ja s’ha dit diverses vegades, el teatre de Wajdi Mouawad no deixa indiferent a ningú. Té l’habilitat endinsar-se en el més profund de l’ànima humana, on es barregen la poesia, la filosofia i la violència: I en aquest cas, amb ‘Cels’, La Perla 29 ho posa superbament en escena.

#AsSocPerla

 

Galeria de fotos i vídeo del col·loqui

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.