Resum del “Parlem-ne al bar” sobre Caïm i Abel de diumenge 12 de juliol 2016
Vam ser pocs però molt a gust, com sempre. La primera intervenció, després de preguntar com ens sentíem a l’acabar l’obra, va ser molt reveladora: “jo em sento molt afortunada de tenir la feina que tinc”. I així vam continuar, amb el sentiment de ser uns afortunats per trobar-nos al lloc on ens ha tocat viure, la terra, i en les circumstàncies “privilegiades” amb que ho fem. Però darrera aquest sentiment optimista del que prenem consciència i que ens provoca agraïment, apareix també l’empatia amb el menys afavorit i altres intervencions que generen debat: “Jo tinc un fort sentiment de desesperança pels que pateixen, però alhora penso que estem començant, tot i que de manera molt minsa, a prendre consciència; aquesta obra és un petit exemple, una crida d’atenció, hem de fer alguna cosa”. I es repeteix de nou: “ Hem tingut molta sort, som uns afortunats”.
A partir d’ aquest punt, el debat s’enllaça amb la que els espectadors consideren la temàtica eix del muntatge; el fenomen migratori i les circumstàncies que ens porten a les persones a marxar de la nostra terra i a deixar-ho tot. A la taula, hi ha dues parelles: una va viure de ple les migracions d’espanyols i catalans durant als anys 60, l’altra va néixer als 80, context de la primera part de l’obra, i està vivint l’actual crisi dels refugiats. En tots dos casos, la seva conclusió va ser la mateixa: “Ara estem bé, però en qualsevol moment ens pot tornar a tocar”. De nou, emergeix un sentiment d’identificació que genera empatia i que es reforça amb els comentaris al voltant de l’encert de l’autor i director de mostrar els diferents punts de vista: “La segona part, tot i que tenim més elements amb què ens identifiquem a la primera part, t’ajuda molt a posar-te en la pell de l’altre, en la pell d’en Set i de l’Abel, i això ens fa prendre consciència”.
I és en el lligam dels punts de vista i les visions de la vida, on apareix un dels altres eixos del debat d’avui al bar: el personatge del pare. “És tracta d’un personatge lligam que ens ensenya molt”. El que més es destaca d’ell, a banda de la magnífica interpretació que en fa l’actor, és la seva actitud davant la vida; la manera de relativitzar, de treure ferro als problemes amb un gran sentit de l’humor, i el saber gaudir de les petites coses (o grans, segons si sou més o menys culés). En tot cas, la figura del pare es considera essencial a la història i, en general, en aquestes històries de vida que es repeteixen, tal i com diu l’obra: “Cal tenir una visió optimista fins al final, i, dins les circumstàncies que ens ha tocat viure, siguin les que siguin, viure-les de la millor manera possible”.
I aquí, per últim, emergeix la idea de l’esperit de lluita i s’agafen com a exemple les referències a Julio Salinas: “Tan és com siguis i on siguis, has de sortir a lluitar”. Sigui sort o destí, cal ser combatent. Això sí, cadascú escull la seva manera de lluitar.
Carla Montané
#Parlemne