Què ens ha passat? Parlem-ne al bar

La veu més íntima dels espectadors

Parlem-ne

En la línia de voler anar enriquint l’experiència teatral dels espectadors més enllà de l’espectacle, des de l’Associació d’Amics de La Perla 29 (#AsSocPerla), hem anat fent un seguit d’activitats paral·leles als muntatges: assaigs oberts i xerrades amb experts, per contextualitzar i tenir més eines per gaudir de l’espectacle; activitats paral·leles però vinculades al fet teatral, com els cicles de diàlegs entre directors escènics, i els col·loquis i xerrades postfunció amb actors i directors. En el marc de la postfunció però, hi havia una peça que encara ens quedava per encaixar. La nostra peça central i raó de ser, però que encara no havia pres veritablement la veu com a protagonista d’una manera activa: l’espectador.

“Parlem-ne al bar” vol ser aquest espai de la paraula de l’espectador. Una paraula que neix de la seva vivència i experiència, de les seves percepcions i reflexions al voltant de l’espectacle que acaba de veure, i que sovint acostumen a quedar-se dins, o que s’expressen a l’exterior en petit comitè, al bar, entre col·legues, però que es limiten a fer referència a aspectes més crítics i/ o tècnics.

El que volem amb “Parlem-ne al bar” és crear un espai de trobada per a l’intercanvi de vivències, de punts de vista, per poder escoltar l’altre, i entre tots, construir una reflexió comuna i poder emportar-nos en cada sessió, una miqueta més de la veritat del teatre.

Això sí, ho fem d’una manera distesa, confortable, al bar de la Biblioteca, tot prenent una canya o copa de cava i unes xips per no perdre l’energia i la inspiració necessàries.

Hem començat aquesta activitat amb un muntatge meravellós, Una giornata particolare, un cant a la vida i als encontres inesperats, però tan reveladors i transformadors. Un muntatge que ha permès endinsar-nos en les vides dels protagonistes, l’Antonietta i el Gabrielle, amb qui hem compartit una part de la seva existència.

Què m’ha passat? És la pregunta que proposem a la nostra capsa màgica. Què m’emportaria de l’obra? Quin ha estat el missatge? I aquestes són algunes de les paraules que van sortir de la caixa i que ens van regalar els espectadors participants:

“Per riure es necessiten dues persones”
“Necessitem compartir més”
“El sentiment de soledat és el que fa que dues persones tan diferents s’uneixin”
“La sensació de llar quan estan prenent el cafè i se sent l’olor i l’escalfor; i com comencen a obrir-se i a obrir-nos poc a poc la seva intimitat”
“La imatge d’ella cridant ‘Gabrielle’; et trenca l’ànima”

Què m'ha passat?

Seguim parlant-ne?

Carla Montané
#parlemnealbar
#AsSocPerla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.