Molta atenció amics i amigues… que avui al teatre de la Biblioteca estan passant coses estranyes! 

Es tanquen els llums de la sala i algú truca a la porta d’entrada… Qui estarà arribant tard a la festa? Una dona amb camisa blanca camina cap a la porta. L’obre i apareixen cinc persones,  vestides també amb camisa blanca. Salutacions, abraçades efusives… Qui son?  Actrius? Un actor? Ah, hi ha l’Oriol també…

Doncs sí, com potser haureu endevinat son espectadors que han tingut la gosadia de posar-se a l’escenari per regalar-nos una hora d’espectacle nadalenc. Primer han llegit textos i poemes i després l’Oriol ha recitat, meravellosament, el preciós poema de Nadal de Joan Salvat Papasseit.

Una de les “actrius” s’ha posat a la pell d’una guiri ianqui de visita a Barcelona que acabava de descobrir la tradició del tió.  Amb un perfecte accent nord-americà, enumerant tot el que fem amb un tió, quina gràcia! 

Un noi i una noia es creuen pel carrer, ella li explica el seu Nadal, ell no en té… Silenci…

Més textos, bonics, delicats…

I l’enyorada Rosa Novell ha recitat “Quan ve Nadal la cançó del miracle” de JM de Sagarra, amb una força i una emoció que ens ha arribat al cor.

I encara un altre vídeo amb la Clara Segura amb uns fragments de l’obra “La guerra no té rostre de dona”. Profunda, intensa Clara.

En Toni Trallero havia començat l’acte parlant del que es fa a l’#AsSocPerla i de l’amor amb què es fa, i  l’Oriol el tanca parlant també d’amor. Paraules d’amor, senzilles i tendres, al Teatre La Biblioteca.

L’ambient nadalenc ens arriba amb les paraules que ens parlen del cel blau, dels colors de l’arc de sant Martí, de la calidesa entranyable de les rebudes als aeroports, d’amor. L’amor no es dignifica a les notícies, però hi és, diu l’Oriol. Paraules i missatges optimistes que tant necessitem ara mateix.

Tot plegat, amb gust de Perla 29 i #AsSocPerla, aquest regust dolç, d’amistat i bon rotllo que ens és tan familiar.

Carme Bohera (Sòcia núm. 93)