10 ANYS

Ha arribat el gran dia!! La festa que tanca els primers 10 anys de l’AsSoc i que s’han de celebrar com cal. Però fidels a l’estil de la casa, no n’hi ha prou amb bona teca, força bombolles i felicitacions, inclús la festa s’ha d’inserir en un guió que hi doni més sentit i transcendència. El lloc de la celebració, l’entranyable nau gòtica de La Biblioteca, era el marc idoni.

Per començar, la Junta ens situà als orígens, el “Cyrano” que és l’obra que es representava quan es va fundar l’Associació. I a l’empara de la música d’aquesta obra i en un intel·ligent diàleg entre el text del Cyrano i els principis fundacionals de l’Assoc es va teixir un entramat de cintes al voltant de l’olivera (també procedent d’aquella representació) que ha quedat com a emblema de la nostra Associació, amb la invitació a tots els assistents de deixar un pensament, un desig o una felicitació en unes targes, que van quedar penjades de l’arbre. Una “performance” del més pur estil ”Perla”: Aconseguir amb una imatge plàstica senzilla però molt potent, sintetitzar el missatge i els valors que es desprenen del text. 

Després, una breu repassada a la vida social i activitats diverses d’aquests deu anys, i atacar el berenar. Dos apunts al respecte: Tot i l’orgull del camí recorregut, l’AsSoc defuig la nostàlgia i l’estar pendent del mirall; potser una breu mirada fugissera i no gaire més. I això és d’agrair. I l’altra, la qualitat gastronòmica de les trobades de l’Assoc. Deien que era un “pica-pica”, però noi, quin berenar! I això s’agraeix encara més.

Llavors, una altra sorpresa. Els equips de La Perla ens van oferir una representació en base a textos de les obres produïdes en aquest període, en una mena de “teatre dins del teatre” i tot dins del Teatre La Biblioteca com a embolcall, on el públic passava a ser protagonista i, perquè quedés clar que el seu paper ja no era de receptor passiu, hi havia dos escenaris amb el públic al mig, de manera que cada vegada que l’acció canviava d’escenari, eren els espectadors els qui s’havien de bellugar i mirar cap a l’altre costat amb el conseqüent rebombori de cadires. L’acció teatral ens feia reflexionar sobre el paper de l’espectador com a transmissor dels reflexos de llum i de veritat que es desprenen dels actors. Tot això servit amb total solvència per uns intèrprets que no són actors però que posen de manifest la gran implicació de tothom en tots els aspectes. Menció especial al director de La Perla, l’Oriol Broggi en una interpretació autoparòdica. (Es va estar a punt de suspendre perquè no hi havia sorra).

Com a apoteosi de la representació es va procedir a la bufada ritual i col·lectiva de l’espelma del pastís. I amb el pastís, el cava i amb el cava els brindis. Després els parlaments de rigor, (breus, per sort) i tothom a ballar, xotis, polkes… Una bona cloenda.

Crec encertar al dir que tothom s’ho passava molt bé. Potser per les ganes de celebrar coses o bé que tots portem l’alegria a flor de pell. O també, perquè no, hem aconseguit crear a l’AsSoc un ambient de trobada amable i distès. Vull pensar que és això. Llarga vida a La Perla 29 i a l’Associació!

 

Josep M Salvadó                                                                                                      

Soci 612

 

 

TOCAR EL CEL

Fa uns anys vaig escriure un text que vaig titolar: Tocar el cel. Ho sento amics, em repeteixo, però és que dissabte dia 15 d’abril els socis espectadors que omplíem la sala gòtica de la Biblioteca de Catalunya vam tocar el cel.

Hi havia festa. Festa grossa, de les que deixen petja, de les que queden cosides a l’ànima. Era la celebració dels deu anys del naixement de l’Associació d’Espectadors de La Perla 29.

En entrar a la sala, sense sorra, una olivera ens va acollir amb les branques obertes. Era l’olivera del Cyrano, acte de justícia, també celebrava deu anys! Tot molt senzill i molt simbòlic.  

Es va iniciar l’acte. Amb un còctel imaginatiu de diferents textos que ens van fer traspassar el mirall del temps. Escolta embadalida, no només pel què deien sinó per com feien el relat. Un relat en moviments íntims i subtils que ens vam empassar com una ambrosia i ens va preparar per a tot el que havia de venir. I va venir! L’olivera va donar fruit! Uns fils blaus, símbol de serenitat, inspiració, saviesa… Trets evidents d’aquesta nostra família. La Perla ens lliga a tots.

La festa va continuar amb felicitacions enregistrades i presencials. Amb els discursos obligats, entranyables i mesurats. I, com no podia ser d’una altra manera: Teatre! Quin regal! Creació i memòria! Bravo! I sopar! Un sopar esplèndid i ben servit. Gran pastís, bufada d’espelmes i copes de cava enlairades per brindar. Moment de gran disbauxa. Els Perla som així.

Però com es pot acabar una festa amb Els Perla? Doncs amb música i ball! La màgia dels instruments, de les veus, dels cossos saltant i encadenant-se van desbordar qualsevol previsió, va ser pura emoció i felicitat!

Acabo. No em vull fer pesada. Una vegada més: Per Molts Anys i Gràcies.        

En sortir als jardins les primeres llums de la ciutat titil·laven insegures, jo no, vaig somriure orgullosa, sé qui sóc: Perla!

 

Anna Folch Bartrolí

Sòcia núm. 45

 

Fotografies: Pili Redondo i La Perla 29

Enllaç al video de la Festa dels 10 any d’#AsSocPerla