Montse Vellvehí, filla de Mataró, és actriu i gestora cultural. Va iniciar les seves passes en el camp del teatre de la mà dels seus pares, Antonio Vellvehí i Encarna Hernández (històrics de la Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró) a la Sala Cabanyes d’aquesta ciutat. Desprès de passar per l’Aula de Teatre del Patronat Cultural, el 1996 va llicenciar-se en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, on va obtenir el Premi Extraordinari de final de carrera. Ara està bolcada en l’aventura del Festival Shakespeare, la XI edició del qual tindrà lloc del 23 al 29 d’octubre a Barcelona.

ENTREVISTA A MONTSE VELLVEHÍ, DIRECTORA DEL FESTIVAL SHAKESPEARE

Montse Vellvehí, filla de Mataró, és actriu i gestora cultural. Va iniciar les seves passes en el camp del teatre de la mà dels seus pares, Antonio Vellvehí i Encarna Hernández (històrics de la Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró) a la Sala Cabanyes d’aquesta ciutat. Desprès de passar per l’Aula de Teatre del Patronat Cultural, el 1996 va llicenciar-se en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, on va obtenir el Premi Extraordinari de final de carrera. Ara està bolcada en l’aventura del Festival Shakespeare, la XI edició del qual tindrà lloc del 23 al 29 d’octubre a Barcelona.

 

#AsSocPerla- Has estat vinculada al Festival Shakespeare des de la seva creació l’any 2003, el primer any com a actriu, després com a adjunta a la direcció de Paco Azorín i, des de 2007, com a directora del Festival. Ens pots explicar com sorgeix la iniciativa- per què decidiu que cal un Festival Shakespeare a Catalunya?

Montse Vellvehí– Va ser una idea del Paco Azorín, amb qui som molt amics. Ell és algú molt entusiasta de Shakespeare i per això m’hi vaig enganxar jo també. Shakespeare és un autor molt gran i ha generat una quantitat increïble d’obres derivades: llibres de pensament, llibres sobre els seus personatges, llibres sobre la seva figura, etc. Ha inspirat a molts artistes, creadors i dramaturgs, en teatre i en d’altres disciplines com l’òpera, la dansa, el circ o el cinema, i ha acabat esdevenint gairebé una marca. De festivals Shakespeare al món n’hi ha molts i a Catalunya no n’hi havia cap, així que ens va semblar una bona idea.

#ASP- No ha estat un camí fàcil: el Festival va deixar de celebrar-se durant dos anys i s’ha traslladat del Maresme a Barcelona. A banda, aquest és un moment de dificultat pel món de les arts escèniques i de la cultura en general i fins i tot tu mateixa en el pròleg presentes el Festival com una cosa petita i per la que cal lluitar. Com es viu aquesta situació? T’has sentit temptada de tirar la tovallola?

MV– Sí, en algun moment sí. El Festival va néixer amb un pressupost molt més gran del que tenim ara, per la qual cosa ens hem hagut de reinventar any rere any. La cancel·lació de Mataró l‘any 2011 va ser un cop molt fort -l’Ajuntament va anul·lar-ne l’edició 15 dies abans i vam deixar molta gent plantada- d’aquells que et fan replantejar de veritat si el que estàs fent té sentit. Però aleshores ens vam trobar amb molt suport dels companys de professió i dels mitjans. L’any passat quan vam poder tornar a celebrar-lo, i a més a Barcelona, ens vam sentir molt recolzats altre cop. Gairebé tothom que hi va participar ho va fer arriscant i va valer la pena. La complicitat que rebem de totes bandes és el que ens dóna la força per lluitar cada vegada i tirar endavant.

#ASP- Treballes amb la Sandra Monclús, la teva ajudant de direcció des de 2008. Com treballeu per organitzar la programació? Com rebeu les propostes, quins criteris seguiu per escollir, etc.?

MV– De projectes sobre la taula cada any n’hi ha molts i ara ja en tenim una pila pel 2015. La Sandra fa un primer filtre i després anem treballant segons les circumstàncies que ens toca viure. La idea és que hi hagi una mica de cada disciplina: teatre, dansa, música, etc. i que, si un any alguna no hi és representada, doncs hi sigui el següent. Volem que sigui un festival multidisciplinari amb un teixit molt divers perquè pugui arribar a gent amb sensibilitats molt diferents.

#ASP- Quines expectatives teniu de cara a la propera edició i al futur del Festival en general? Algun projecte a curt termini? Com somnies que hauria de ser el Festival?

MV– El Festival hauria d’aprofitar bé la seu que té ara, la Biblioteca de Catalunya, que és “collonuda” i escampar-se encara més pels espais que ocupa del Raval. També ens agradaria que es projectés cap a Europa i que pogués oferir una programació internacional. Forma part de la Xarxa Europea de Festivals Shakespeare i ens agradaria poder-hi desenvolupar projectes internacionals. Ara hem començat amb un projecte petit – Prince H Universe- però la idea és poder investigar més i fer intercanvi d’experiències i de produccions- que les coses interessants que faci un dels festivals de la xarxa es puguin veure als altres festivals. No pots esperar i no donar res. Nosaltres ara estem amb un pressupost que ens permet donar molt poc a Europa i seria ideal tenir-ne un que ens permetés fer-ho.

#ASP- Quina és la relació que teniu amb la resta de festivals que integren la Xarxa? Què ofereix aquesta al Festival?

MV– La xarxa és una de les línies que ara estem treballant més i és de les que donen més sentit al Festival. Aquests darrers anys, com que no hem pogut produir massa obres, la relació ha estat principalment d’intercanvi d’informació, la relació sempre ha estat molt viva. Cada país es vincula més o menys depenent de la mida del seu festival i les seves possibilitats. Nosaltres som els cosins petits, molt simpàtics, però petits. Enguany vindran representants de tots els festivals que la integren per donar-nos suport. Em fa molta il·lusió perquè confio molt en els espectacles que veuran aquí i penso que són molt susceptibles de poder anar a aquests països.

#ASP- Com valores les propostes que presenta el Festival enguany? Quina destacaries?

MV– Destacades totes. Una que em fa il·lusió perquè podem coproduir, encara que sigui a escala petita, és el Timó d’Atenes que dirigeix David Selvas, un text que, de la manera que l’han plantejat, pot ser molt interessant. També m’agrada molt l’experiment que farem amb les Antonietes, que és una línia que hem de continuar investigant, i que sorgeix de la idea de donar un dia del Festival a col·lectius diversos de la ciutat: artistes de diferents disciplines treballaran quatre dies sota la direcció de l’Oriol Tarrasón i l’últim dia del Festival podrem veure com assagen a portes obertes i gaudir d’aquesta jam session de cloenda. És una d’aquestes coses efímeres que només passen un dia i que donen sentit al Festival. Per últim, tinc molta debilitat pels textos de les lectures: El gos geomètric de Bartra, La caça de l’home de Balasch i Birnam de Sunyol. Tres poemes llargs o proses poètiques que són realment una meravella i que, si no és en el marc d’un festival, és molt difícil que la gent arribi a conèixer.

#ASP- Tens moltes facetes. A banda de dirigir el Festival Shakespeare, has fet d’actriu en diversos muntatges i fas de professora de veu a l’Institut del Teatre (IT). Què és el que t’agrada més? On et trobes més còmoda? És difícil compaginar tantes activitats? 

MV– Vaig de cul. M’agraden molt les tres coses que faig i no sabria triar. El Festival és un projecte que m’estimo i que em diverteix molt, fent classes aprenc cada dia i m’hi sento molt còmoda i fent d’actriu de tant en tant m’ho passo molt bé. No podria deixar-ne cap de les tres perquè ho trobaria a faltar. És cert que porto un bon ritme però no m’avorreixo gens.

#ASP- Has pensat en dirigir?

MV– No, em fa molt respecte.

#ASP- Com a professora a l’IT, quines inquietuds hi ha a les aules? Sobre quins àmbits i temàtiques reflexiona la dramatúrgia actual i de quina manera es relaciona tot això amb els autors clàssics com Shakespeare?

MV– Estic treballant amb els alumnes d’interpretació, que són gent que té molt clar que volen ser actors i tenen molt entusiasme. Per exemple, ara estic amb la Carme Portacelli que està dirigint un taller de 4t on ella ha plantejat als alumnes un text molt contemporani – El drac d’or – que els ha motivat molt perquè és un text dur, cruel, de rabiosa actualitat i la seva forma és una bogeria, molt allunyat d’una línia més aristotèlica. I alhora, quan s’enfronten amb un text de Shakespeare, que tan sols per la verbalitzat del text dóna moltes eines a l’actor, també el gaudeixen i s’hi entusiasmen. Potser els professors de direcció i dramatúrgia et podrien dir més coses.

 

#ASP- També has participat en nombroses lectures poètiques – recentment t’hem vist recitant Leonard Cohen a la Biblioteca -. Ets lectora habitual de poesia? Què t’ha donat com a lectora?

MV– Sí, la poesia és una de les meves grans passions. M’he trobat fent molts recitals i és un espai on em sento molt còmoda. La poesia és un llenguatge que va de dret a la vena i que t’explica veritats. Admiro també la capacitat de síntesi dels bons poetes per triar les paraules justes i així arribar al que volen dir. I per mi poder posar veu a aquests poemes és meravellós.

#ASP- Quina relació tens amb la Perla 29?

MV– M’hi sento com a casa perquè ens coneixem de fa molts anys. Si no fos per la Perla el festival no existiria. És una companyia que té una manera d’entendre el teatre, d’estimar-se’l i de treballar que és meravellosa i ens entenem molt bé.

#ASP- Per acabar, et demanarem que et mullis una mica, quin és el teu Shakespeare favorit?

MV– És una pregunta que m’han fet moltes vegades i que no puc respondre amb una sola obra. M’agraden molt les obres històriques com Ricard II, Ricard III, Enric IV i Enric V; però també trobo brillant el discurs de Hamlet i un dels meus llibres de capçalera són els Sonets.