Crònica de la trobada dels més petits amb el Petit Príncep el dissabte 29 de novembre al Teatre Poliorama

Amb la impaciència d’un dia especial, expectants al m que l’Àngel iniciï la narració de la història del Petit Príncep, ens asseiem a les cadires de la sala d’assaig. Tot està preparat: escenografia i projeccions, tècnics i ajudants, vestuari i màscares, actors i actriu. “Però on s’amaga el Petit Príncep?” em pregunta l’Ainara. Ella és una de les nenes que han vingut avui dissabte a la trobada amb la companyia. Ha estat esperant aquest moment des de fa setze dies. No sap molt bé la història del Petit Príncep, però me’n detalla el vestit, la capa i els cabells rossos com el blat de juny.

Els llums es tanquen i comença la narració. No para de moure ulls i cap seguint la història, els protagonistes i l’acció. De sobte, el Petit Príncep apareix dolçament a escena. La seva mirada ja només té un objectiu: el nen amb capa i cabells daurats. L’estona passa de seguida i, quan els llums s’obren novament entre els aplaudiments dels assistents, ella ja pot acostar-se una mica més a la màgia d’aquell personatge. Se’l mira i em somriu, vergonyosa de la situació. No gosa dir-li res. I se’n torna cap a casa, cofoia, amb paraules que no li paren de brollar. Parla sobre tot el que ha vist i intenta recordar la cançó de la Rosa, que és la que més li ha agradat. Però sobretot, parla de com ho explicarà tot als pares. De com ho explicarà a les seves amiguetes, que es moriran de l’enveja!

El 12 de desembre, s’estrena l’espectacle al Teatre BARTS. Ella diu que hi vol portar el tiet i el pare, que un dia li van explicar la història, perquè “segur que mai l’havien vist com ella” i que “el Petit Príncep era de veritat”. L’experiència ha estat un regal per a l’Ainara, i també per a mi. Des de l’#AsSocPerla us animem a gaudir, com ella, de l’espectacle. I que ho feu amb ulls de nen, orelles d’adult i la boca ben badada!

 

Gemma Llort
Sòcia d’#AsSocPerla