L’assaig obert d’avui és diferent del primer. La companyia ens va mostrar una primera part de l’obra definida en espais. Avui, segon assaig, s’insinua una proposta trencadora i plena de petites sorpreses que prometen una dansa diferent. Igual que l’escenari va tenyint-se de diferents llums, va mostrant-se cada dona tenyint de colors cada personatge.
N’Utzet assenyala petits gestos, busca entre línies allò que ens vol ensenyar. Avui en Ferran ha tingut molt de protagonisme. Actiu i divertit, provoca situacions difícils als personatges i esbossa rialles quan els actors aconsegueixen allò que els ha demanat.
Mentre dirigeix escenes en una banda de l’escenari, els espectadors fem d’espietes en les converses de les actrius que, darrera el taulell de la cuina, decideixen silenciosament el proper moviment. Els hi endevinem complicitats i jocs de “germanes”, segurament del treball recent en la companyia. O potser no, potser es coneguin d’abans… encara és una cosa que desconeixem nosaltres, els espectadors. El món del teatre diuen que és petit, que tothom es coneix. Però encara que així sigui, els que seiem en una butaca i volem ser indiscrets amb aquells professionals, en realitat volem saber d’ells perquè són contenidors de la màgia de fer-nos sentir. Perquè a través del seu cos, la seva veu i de la seva mirada, ens submergeixen en el món de les nostres intimitats. I és per això que ens neguem a creure que el món del teatre sigui petit, perquè quan la Perla ens n’obre la porta, el “petit” esdevé immens. Ells potser ens el mostrin de forma subtil i fràgil, però nosaltres el vivim intens i poderós.
L’assaig d’avui és diferent, s’insinua una proposta de món teixits de la mà d’en Ferran que promet un final potser sabut, però igualment desitjat.