Crònica de l’assaig obert de Bodas de Sangre

Aquesta tarda hem pogut fer un petit tast de Bodas de Sangre, l’obra que La Perla 29 estrena el proper 14 de juny a la Biblioteca de Catalunya, sota la direcció d’Oriol Broggi.

L’Oriol ens introdueix l’obra: la pista, la llum (que encara no tenen ben definida), les guitarres, el cavall… tot pensat per sentir-se immers en la poesia de Lorca

L’escenari és una pista allargada de terra, que recorda un circ romà, pensat perquè li sigui còmode al personatge més emblemàtic de l’obra, en Juguetón, un cavall negre i lluent  que actua amb una elegància sublim. L’amazona, la Montse Vellvehí, el cavalca per la pista talment com si ho hagués fet tota la vida.

Tres guitarristes, Joan Garriga, Marc Serra i Marià Roch, toquen melodies que ens remeten als paisatges andalusos. En Joan Garriga canta una nana mentre la mare, Nora Navas, bressola un nadó. Més tard, una Clara Segura vestida de negre canta la mateixa nana, Duérmete clavel… i en Joan respon amb la mateixa melodia, fins que totes dues veus es fusionen, i les guitarres mormolen les notes de la cançó. Sublim…

 

 

 

En Juguetón apareix  de tant en tant, ara menja, ara beu, ara és muntat per la Montse i fa un bot menorquí, ara cavalca al trot… Aplaudiments generals…

Avui, ens explica l’Oriol, es tracta que en Juguetón s’adapti al públic.

 

 

 

L’Oriol com sempre, corregint als actors amb la seva habitual delicadesa, quasi demanant disculpes per fer-ho, i explicant al públic que si no veiem prou bé l’escena que no patim, que les escenes succeiran en diferents espais de la pista al llarg de l’obra. (Oriol, no canviïs mai!)

Hem vist molt poc, però ens hem fet una idea de l’emoció que transmetrà aquest casament que, ja ho sabeu, no tindrà res de romàntic ni de pacífic.

 

 

Carme Bohera

fotos: Lara Alonso


[srizonfbalbum id=17]

2 pensaments sobre “Crònica de l’assaig obert de Bodas de Sangre

  1. Jo vaig ser-hi. Va ser magnífic. Ja q valtrus mateixos ho comenteu, esplèndida sorpresa la del cavall i com bé dieu, jo pensava…aquesta amazona?? Es amazona, és actriu?? Es les dues coses?? La música, cançons, les veus esplèndides. Els actors treballen especialment bé i amb tota facilitat per embolcallar-te i transportar-te a l’Andalusia de temps passats. Cóctel d’emocions a flor de pell, vaig riure, vaig plorar, vaig tenir fred i calor, la pell arrissada…Especial menció al tàndem format per Nora Navas-Clara Segura, és IM PA GA BLE – IN MI LLO RA BLE!
    Tornaré a juliol. No puc dir més, seria spoiler…molt bona feina feta de tot l’equip. Y vayan ustedes con Diós,
    (No us apureu pel fotògraf, no ens vam adonar per res q corria per allí disparant a toó trapo.Molt bona feina feta)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.