Activitat #AsSocPerla – HAMLET – 17 de gener 2022
Cine / Teatre… La llei del pèndol. Ara sembla afavorit cap el cantó del Teatre. Un cert efecte de túnel del temps. Evocador, però amb voluntat de mirar cap endavant…
Moments al bar, nervis a l’inici de la sessió / funció, entre crispetes, aigua i cafè, mentre es forgen seduccions o les decepcions es van assumint… resta la màgia del record.
Ensopegat, i mirant encuriosit el projector de 35 mm, amb les bobines paralitzades pel temps, mentre el seguit de corrons i cilindres amaguen milers d’imatges oblidades… el visitant se sent com el petit Salvatore de Cinema Paradiso. Els retalls de premsa de l’època daurada del cine obre la nostàlgia de moments feliços…
Més màgia, als vestigis d’espectacles d’altres temps…, a la no usada sortida d’emergència, taquilles versus local de descans i preparació. Comú, comunitari, càlid, acollidor. Amb la posició canviant de la cafetera es forja la frontera de l’acció actoral. Didascàlia variable. Llavor d’esperits…
Però hi ha llum al final del túnel. Llum duplicada, amb sobri escenari entarimat, esglaonat, sempre disposada a extreure’ns les emocions; i llum per ressaltar la pantalla, viva, majestàtica, on projectar imatge i so en un híbrid escènic per assaborir, segon a segon, la presència del teatre universal.
Veu, acció, moviment, intriga, sentiments, figures, ombres, colors… No sempre resulta fàcil descobrir les hores i les paraules dedicades a que el seguit de sensacions encaixi en mides, visuals, pendents, cortines, plafons, plaques de tarima, seients arrencats… més tràilers nocturns, reprimits pel silenci, més els objectes baixats amb cura per les escales… Darrera, la feina dels professionals, la gestió, els permisos, els materials, els industrials…
I mentre els herois / vilans del nostre Hamlet, Ofèlia, Laertes, Claudi, Poloni, el Fantasma, soldats, servidors i els altres, plens d’humanitat i de maldat alhora, l’esperit de Shakespeare roman assegut a una de les darreres files de la platea, observant, discret i amatent, com els personatges es mouen amb passió en qualsevol temps, mentre fan vessar l’emoció dels espectadors…
Passió i emoció. Viure o no viure
Aquesta és la qüestió
Jesús Calvo – Núm. Soci 660
