La Perla 29 ens ha obsequiat aquesta setmana amb dos assaigs de “Hamlet” oberts al públic. Per mi era la primer vegada que assistia a un assaig i, tot i que esperava que m’agrades l’experiència, en vaig gaudir força més del que havia previst. No és només veure com es van provant diversos matisos, detalls o facetes de cada seqüència fins a arribar a un resultat òptim. No, ha sigut molt més enriquidor que veure l’escena ja quallada, ho ha estat més el fet de veure el treball de creació interpretativa d’un equip de tècnics i actors dirigits amb cura per cada gest, cada punt de llum, cada entonació… amb passió peel detall. No m’estranya que amb aquesta dedicació els muntatges de La Perla 29 tinguin la qualitat que acaben tenint.

D’altra banda, el fet de representar teatre en una sala de cinema introdueix com a element addicional la projecció en pantalla, que aporta a l’escenografia un nou element versàtil i enriquidor, que expandeix els límits de l’escena.

I quan es parla d’una obra de teatre, si bé la il·luminació i l’escenografia i el vestuari i tot plegat és realment important, cal no perdre de vista que estem parlant d’actors. I aquí vàrem gaudir de nou de la qualitat que és habitual en els muntatges de La Perla. Un aplaudiment a tots i cadascun d’ells.

Però quan el que es representa és Hamlet, és obligatori parlar de Hamlet, de qui el representa. La qualitat de la seva actuació no és una condició suficient però sí necessària per a l’èxit de l’obra. I des de aquesta òptica és d’esperar que aquest Hamlet sigui tot un èxit.

Pel que vàrem poder veure, això promet!

Carlos Heidepriem
Soci número 642