El primer concurs de microrelats organitzat per #AsSocPerla i titulat “La meva jornada particular” ha estat tot un èxit, amb 57 microrelats presentats al concurs.
Degut a l’alta participació i al nivell mostrat pels participants, el jurat finalment ha decidit premiar dues obres:
La meva jornada particular, de Montse Muñoz
Acostumada a mirar als ulls, el gest tranquil i reposat, et demano la mà per sentir-me-la, jugar amb els teus dits sense ferir-los, ajaguda al teu costat, els cabells a la teva falda, i tu me’ls pentines, i em parles, la veu fluixa pels anys, pels plors i les penes, i jo que voldria ser-te l’alè per seguir empenyent els anys, molts anys, molta més vida plegades. Et demano la mà per sentir-me-la i no em respons, la veu apagada, maleït silenci, àvia meva, marxes sense cap soroll, serena…
Fulles d’afaitar, de Natàlia Lasierra
Obro els ulls ensordida per un ressò de crits que no pertànyen a l’embrollat somni que defuig. Ens vam dir coses horribles. Una altra discussió. Tantes. Escolto l’aigua córrer a la dutxa. M’incorporo, els llençols buits dibuixen sobre el llit una línea divisòria i recerco una raó per a que això nostre, tan imperfecte, resisteixi. Davant el mirall, el meu rostre, calla.
La dutxa s’apaga. Passes pel darrere meu, capgires les teves coses…
–Hem de comprar fulles d’afaitar.
L’aigua freda a la meva cara foragita els últims fantasmes i en algun punt, darrera el mirall, les nostres mirades es perdonen.
A més, les dues obres finalistes del concurs són:
Al telecadira, de Josep Maria Fonalleras Codony
La meva filla Laia tot just ha fet dos anys
i puja fins al cim amb un telecadira
en un matí d’agost magnífic i solar.
Perd una sabatilla, que cau al precipici
en el mateix moment que, a Girona, mor
el meu pare, reclòs, en una residència
d’avis del barri vell. Es fon a poc a poc
el rastre del calçat, un record esvaït,
mentre el remuntador es va allunyant del punt
on el velcro ha cedit. És minúscula i blanca,
ara, aquesta sabata, i no sabem que es torna
presagi i anunci. Això ho sabrem més tard.
Aquí va la meva jornada particular, de Guifré Miquel
Enmig del silenci de la biblioteca on treballo qualsevol remor despunta. M’agrada degustar-ne el paisatge sonor. El to de línia del telèfon, per exemple, sona més intens. És un fa. El mateix to, constant, el genera la fotocopiadora quan està en repòs. La campana que toca els quarts de la Catedral –just aquí al costat- també hi està afinada, en fa. Alguna vegada s’esdevé un instant màgic en què convergeixen tots aquests fas. Són petits detalls, sublims, que fan particulars els meus dies. La noia que treballa al meu costat no ho sap tot això, però segurament també és feliç.
Volem felicitar els dos autors guanyadors i els dos finalistes, però també la resta de participants al concurs, que ens han demostrat ser molt creatius i tenir molt de talent. Volem animar-vos a seguir escrivint i, sobretot, a seguir participant en totes les activitats que us proposem des d’#AsSocPerla.
Moltes gràcies!