El Marc Serra és el regidor de La Perla 29. El Marc és aquella cara amable que et rep i t’acomiada a les portes de la Biblioteca de Catalunya els vespres de funció. Sempre hi és, encara que no el veieu, discret, silenciós i enigmàtic. Pot passar desapercebut però és un pilar imprescindible de la companyia des dels seus inicis i ara el veiem, cada vespre, amb la seva guitarra a les mans a l’escenari del Romea, posant música a aquests “Cors Purs” que ens transporten a un món de somni.   

Què et va fer estimar el teatre?

Bé, jo el teatre me l’estimo, però no sóc una persona de teatre, en el sentit que sigui una cosa que m’agradés o que hagi fet des de petit. A mi m’agrada l’escenari i d’escenaris n’hi ha molts. Per coses de la vida he vingut a parar als escenaris de teatre i, a base d’anar fent, doncs me l’he acabat estimant, però ha estat una cosa més progressiva.

Què vol dir, per tu, ser “un perla”?

Ostres quina pregunta més difícil… Ni idea! Jo crec que aquesta és una pregunta més indicada per fer a aquells qui no són de la companyia i vénen a participar d’alguna producció amb nosaltres, siguin actors o tècnics, i que poden mirar-s’ho des de fora. Si em preguntes a mi què vol dir ser “un perla”, és com si em preguntessis “com ets?”. Ho hem anat construint a la nostra mida entre tots i ara ja fa uns quants anys. Ser “un perla” és treballar en equip, crear, estimar el que fem i estimar-nos entre nosaltres – que també és molt important- i al que surt de tot això, al resultat final, la gent li posa un nom i, com que ens diem La Perla 29, doncs n’hi diuen així. Per mi, ser “un perla” és ser jo mateix, la meva manera de ser.

Com us vau conèixer amb l’Oriol? Com vau decidir crear La Perla 29?

Uf… (riu). Amb l’Oriol ens vam conèixer quan jo tenia 24 anys. Un dia estava en un bar i, a les tantes de la nit, un amic em va dir que tenia un amic que necessitava algú que l’acompanyés amb la guitarra perquè estava muntant un projecte de poemes musicats per presentar a les escoles. En aquell moment jo estava una mica “desprès de la vida” (riu) així que el vaig trucar. L’Oriol aleshores encara vivia a casa els seus pares i quedàvem a la seva habitació i anàvem llegint poemes i posant-los música. Així vam començar. És maco recordar-ho perquè, en aquella època, l’Oriol i la Bet ja eren parella, i la Bet ja era qui s’ocupava de la producció i ens buscava els bolos: ens passava documents amb la informació de les escoles i llocs on havíem d’anar i nosaltres hi anàvem amb un Panda (riu). Així és com ens vam conèixer, tot i que després passa allò que vas veient que tens altres amics compartits per altres bandes i un entorn en comú. Després l’Oriol va anar fent més i més teatre i jo, de manera no massa pensada, vaig anar a parar a fer de regidor. Quan l’Oriol i la Bet van tenir la primera producció una mica més important, el Tartuf o l’impostor de Molière al Festival Grec del 2000, es van trobar que necessitaven algú que estès allà amb els actors i, com que jo ja feia aquesta feina i havia seguit col·laborant amb ells, doncs van pensar en mi. I des d’aleshores fins ara.

Abans de la creació de La Perla 29 ja fèiem teatre, ens dèiem Passadís Teatre i, abans encara de que jo comencés a col·laborar amb ells, Èxit Teatre. No érem exactament els mateixos però sí que hi havia molta gent que encara treballa amb nosaltres. La companyia surt d’una certa necessitat d’estructurar les coses; al començar a treballar més, apareix la necessitat de donar-hi una certa forma.

Ens has comentat que a fer de regidor hi has arribat a mesura d’anar fent, però t’has convertit en un dels regidors més professionals de Catalunya, com es fa això? Quants anys fa que et mous per darrere els escenaris? En què consisteix la feina d’un regidor?

És cert però, d’altra banda, la majoria dels regidors són així. Vull dir que la regidoria no s’estudia gaire. Hi ha cursets que pots fer, però és una feina que s’aprèn a base de fer-la.

Si parlem de teatre exclusivament, fa uns 20 anys que em moc pels escenaris. Però, jo vinc del món de la música i vaig començar a tocar quan tenia 18 anys, així que fa uns 25 anys que els trepitjo. A més, els meus pares són músics i des de petit ja era una cosa que em cridava.

Pel que fa a la feina del regidor, es pot dir que hi ha dos tipus de regidoria. La primera, és una regidoria més oficial, molt reglamentada i amb una definició clara de les funcions del regidor, que seria la que es fa en grans teatres i que és la que probablement s’aprèn als cursets. Jo per exemple, he tingut la sort de fer de regidor al Liceu i, en aquests casos, fas estrictament de regidor. El regidor, per dir-ho de manera ràpida i que s’entengui, és qui,  durant el procés de creació d’una obra, s’ocupa d’anotar tots els detalls tècnics del muntatge (l’actor entrarà per aquí, vestit així, durà una pistola, quan diguin això farà un tret, etc.) per ajudar en aquest procés i anar registrant tot el que es va provant. La feina del regidor continua un cop estrenada l’obra i quan el director ha desaparegut d’escena, ja que ell és l’encarregat d’assegurar que tot allò que s’ha decidit en el procés de creació es segueix fent igual i que no canvia mentre es fan les representacions. La seva feina és important perquè el regidor és qui controla i facilita que tot es dugui a terme de la mateixa manera, qui coordina i s’assegura que tot estigui a punt: vestuari, utillatge, maquinaria, etc. Això seria a grans trets el que fa un regidor oficial. Ara bé, aquí a La Perla 29, el regidor fa moltes altres coses a banda de tot això i, a la vegada, moltes d’aquestes funcions no les fa tant ja que, al ser una companyia petita, treballem plegats des del primer moment i tant els actors com els tècnics saben què han de fer en cada moment i no necessiten un  regidor que els vagi al darrere. D’aquesta manera, el regidor queda més deslliurat i passa a fer de cap de sala: rep el públic, es responsabilitza de l’espai, des del bar fins als camerinos, i es preocupa de que, tan el públic com els actors, estiguin assistits.

Has estat ajudant de direcció a Dansa d’agost i en d’altres ocasions. Com ha estat l’experiència? Et veus anant més enllà i dirigint?

No! La gent té una idea del que és fer d’ajudant de direcció que potser no s’ajusta del tot amb el que ha estat el meu rol en aquest cas. És veritat que, normalment, l’ajudant de direcció és una mena de director en potència que mentre no dirigeix es dedica a ajudar i així va adquirint experiència. Hi ha una altra mena d’ajudant de direcció, que s’acosta més al perfil del regidor, que està allà per ajudar i possibilitar el que es fa i de tant en tant, evidentment, dóna la seva opinió i intervé en el procés creatiu, però que bàsicament és qui deslliura el director d’aspectes més tècnics perquè aquest pugui dedicar-se exclusivament a crear. Jo sóc més d’aquest segon perfil, no tinc intenció de dirigir. És cert que, si fas d’ajudant de direcció, pots intervenir  i opinar més en el procés creatiu però, en aquest sentit, és un perfil d’ajudant de direcció molt proper al de regidor.

Si et demano, des del teu punt de vista, quina és la teva producció de La Perla 29 preferida, podries escollir-ne una? De quina et sents més orgullós?

I tant que sí, claríssim: Els ulls de l’etern germà (2002). Per especial, per maca, pel moment en què la vam fer, per com la vam fer… Eren els inicis de la companyia, va ser un projecte que vam començar sense opcions a cobrar-lo i hi participàvem sense saber què passaria. No són criteris estrictament teatrals, teatralment hem fet coses molt més fortes, però el record que en tenim és molt maco. A la companyia en fem broma constantment, sobretot amb l’Oriol. Va ser  un procés de creació molt especial i vam poder fer una gira molt llarga amb bolos al País Valencià i a les illes. És una obra que ens va calar fons i que penso que va definir la nostra manera de fer. Em recorda una mica a Els Cors Purs que estem fent ara al Romea, jo hi sortia tocant la guitarra i en tinc molt bon record.

També t’hem vist i et veiem ara dalt de l’escenari, de músic, i la veritat, és que se t’hi veu còmode. Fins i tot vas protagonitzar el curt de felicitació de Nadal 2014 de La Perla 29. T’agrada actuar?

Actuar és una cosa que no et pots prendre gaire en broma, és molt difícil. El que fan els actors és molt dur i és necessari un aprenentatge i saber-ho fer. Una cosa és sortir i fer una mica el pallasso i una altra cosa és actuar realment. Actuar ni m’ho plantejo. És com demanar-li a algú que no sap tocar un instrument que faci un concert de guitarra. No pot. Ho has de saber fer, sinó no et sortirà. Sortir i fer veure que toques la guitarra, sí; però sortir i tocar la guitarra, no. Sortir i fer veure que actues, sí; actuar, no. Però sí, l’escenari m’agrada molt i no tinc massa vergonya (riu).

Et veiem sempre amb una guitarra (i d’altres instruments) entre les mans. Com et vas iniciar en el món de la música? Què vol dir la música per tu? Quina és la teva música preferida?

Sóc de família de músics i suposo que he viscut la música des de petit. Els meus pares em van apuntar a una escola de música a fer violí – el meu pare és violinista- i vaig estudiar-ne uns quants anys però ho vaig deixar perquè no m’acabava d’agradar. Ara bé, tot el que has estudiat -música, solfeig, harmonia, etc. – és un nou llenguatge, una nova via de comunicació i expressió i de sentir el món. I, desafortunadament, és una via que no tothom té. Seria molt maco que tothom en sabés una mica, de música.  Jo no em considero pas un músic perquè tinc massa respecte als qui ho són. Cal molta dedicació i saber-ne molt per poder dir que ets músic, és molt complicat i jo mai m’hi he posat del tot. El que he fet m’ha donat una base que em permet tocar la guitarra i aprendre a fer quatre coses amb algun altre instrument si m’hi poso una mica, i està molt bé tenir aquesta possibilitat de poder-ho fer. Acabes adonant-te que la música és part del que ets, una cosa molt important per tu. La meva manera de ser passa per la música, per tenir-la al costat com una eina més.

Sobre la meva música preferida, no hi ha una única resposta. Depèn del moment i de la situació. M’agrada la música ben feta, tot el ventall. (Un ocellet ens ha dit que havies tocat en un grup heavy…) I tant! Tots els que toquem la guitarra hem passat per això! Pel heavy, el punk i el rock (riu).

Quines altres formes de cultura consumeixes? Alguna recomanació?

La gastronomia! (riu) Home aquí (La Perla) són bastant conegudes les nostres paelles.  Quan el muntatge ens ho permet, reunim a tota la companyia i fem una paella que cuino jo. M’agrada cuinar i compartir tot això amb la gent. No sóc un gran cuiner però vaig fent (riu). M’agrada l’experiència: reunir els amics ,xerrar i beure al voltant de la taula, tocar la guitarra i cantar. A mi això em trempa molt!

On et podem trobar quan no treballes? Què t’agrada fer?

Últimament passa poc perquè treballem molt, així que em podeu trobar a casa descansant. També m’agrada sortir a menjar fora i fer escapades fora de Barcelona, quan es pot, que es pot poc. I a l’estiu, doncs agafar el cotxe i voltar.

Acaba la frase: La meva filosofia de vida és..

La meva filosofia de vida és “na fent” (riu). A més, a La Perla sempre em fan broma amb això: “Ja hi tornem a ser amb lo de l’anar fent!”, “Com va el muntatge? Anem fent!” (riu).