Esperant al vestíbul del Romea per entrar, tots compartim aquella sensació de sentir-nos privilegiats; aquelles pessigolles a la panxa que produeix la impaciència per veure, millor dit, per viure uns instants del procés de creació d’una perla i moltíssima curiositat.

Entrem al Romea a poc a poc, mirant tots els racons per tal de situar-nos, d’identificar cada element d’aquesta nova proposta escenogràfica que ens planteja la companyia. La transformació del teatre ha estat total, tant, que algunes persones no acaben de saber on són – al meu darrere unes dones pregunten si aquella és “l’altra sala del Romea, la petita”-.

Alguns de nosaltres hem estat abans a altres assajos oberts i tots els qui som allà coneixem La Perla 29 i en som espectadors fidels així que els nervis i la curiositat que sentim van acompanyats també d’un sentiment de familiaritat i de saber que som “a casa” que ho fa tot més fàcil per tothom, actors i públic.

Només fa dos dies que els actors i la resta d’equip assagen al Romea, fins ara ho feien en un racó petit a la nau de la Biblioteca de Catalunya, darrere les graderies del públic de Translations. A banda de resoldre qüestions més tècniques com alguns problemes de so i  i·luminació, de vestuari i perruqueria o les entrades i sortides, aquests assajos són especialment importants per acabar de perfilar com els actors han d’interactuar amb el públic; especialment amb una disposició de sala com aquesta, amb el públic envoltant un escenari a quatre bandes que rodeja els actors – tal i com expressava Julio Manrique: “Estem rodejats. És bonic, però estem rodejats”.

I un per un van sortint els actors: Pablo Derqui, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa, Julio Manrique i Lluís Marco. Nosaltres observem amb atenció com treballen, com interactuen, com riuen i es fan bromes els uns als altres, com s’equivoquen i tornen a començar… en certa mesura, ens serveix per humanitzar l’actor. També escoltem amb atenció les cançons i la música de Joan Garriga que s’estrena amb La Perla 29 i que, amb l’ajuda del Marc Serra, dóna un toc de color a la solemnitat de l’obra.

Han passat dues hores i ni ens n’hem adonat. Tenir l’oportunitat de veure un assaig i el procés de gestació d’un espectacle afegeix un matís diferent al nostre bagatge com a espectadors i canvia la perspectiva des de la qual valorarem l’obra. Ara caldrà esperar que arribi l’estrena per veure’n els fruits i el resultat final. A partir de dijous 27 de març al Teatre Romea. Jo ja tinc les meves entrades…

Marta López Carabí

[fbvinyl id=219509284909659]