Pròleg…
A les 11 gairebé tocades, curiosament puntuals per tractar-se d’un diumenge, uns 20 socis de l’Associació Amics de La Perla 29, esperàvem amb ganes a la sortida del metro de la Plaça Joanic, cantonada Escorial, la que havia de ser l’última activitat al voltant del muntatge: “Adiós a la infancia, una aventi de Marsé”.

Tot apuntava a que havia de ser un èxit: un diumenge que s’havia despertat amb millors perspectives climàtiques que el dissabte precedent, uns espectadors que ja havien vist l’obra i estaven preparats per aprofundir trepitjant “in situ”, alguns dels seus passatges, i per últim, la presència d’un guia d’excepció: l’ajudant de direcció i dramatúrgia del projecte, en Marc Artigau, que tot i les seves reticències inicials de posar-se la gorra, ha estat un excel·lent documentador “in progess”.

Primera etapa: carrer de la Legalitat
Enfilant amunt el carrer Escorial i tombant a mig carrer a l’esquerra, una munió d’espectadors aperlats entràvem al primer territori Marsé del recorregut: el tram final del carrer de la Legalitat.

Arribats a aquest punt, i en rotllana, amb alguna interrupció dels nostres dies, cotxes creuant el carrer, ens hem disposat a sentir el primer fragment, i retrocedir en el temps i en els records del muntatge.

El nostre particular guia, sense la gorra posada encara, ens ha llegit un fragment enunciat pel personatge del Capitán Blai corresponent a la novel·la “El Embrujo de Shangai” i que en l’obra correspon a la segona escena de la segona part. N’extrec un paràgraf: “…alcanzo el tramo final de la calle de la Legalidad, donde las farolas han sido rotas a pedradas y el rótulo de la calle es ilegible, me quedo quieto un rato escuchando el rumor del viento de las palmeras…”

No hem trobat ni faroles, ni palmeres, però si un taronger que encara és testimoni d’aquells temps.  

 

Segona etapa: plaça Rovira
Deixant l´últim tram hem seguit avançant en el nostre passeig, amb la sensació que ja havíem entrat de ple en el món Marsé, trepitjant els seus carrers i escoltant, de nou, les seves paraules.

Arribem a la plaça Rovira i ens situem de nou al voltant del nostre particular “speaker Marsenià” o guia amb gorra a mitges i, ens trobem, als peus d’un banc, un element, símbol del tot evocador i transportador: les sabatilles amb cordills que portava el Capità Blai el dia que el van trobar mort a la mateixa plaça de la Rovira.

“..Salí nuevamente a la calle y lo vi sentado en el mismo sitio, la cabeza ladeada, rendida entre las rodillas, y los dedos de su mano derecha enredados en el cordel que se había soltado de la zapatilla; un reguero de agua sucia corría junto a sus pies hasta la boca de la cloaca, en el que asomaba un mustio y desbaratado ramillete de rosas blancas. Antes de llegar a su lado ya sabía que el capitán estaba muerto…” Embrujo de Shangai. 3ª part/escena 1

Tercera etapa: carrer Torrent de les Flors

Torrent de les Flors és el carrer que “desde lo alto de la Travesera de Dalt, inicia una fuerte pendiente que se va atenuando hasta morir en Travesera de Gracia, que tiene 46 esquinas, una anchura de 7 metros y medio, edificios de escasa altura y tres tabernas”. 

Mirant el carrer, a mig camí entre una i altra travessera, efectivament té un pendent important. No estem cansats, però ja se sap que Gràcia té aquesta característica i més encara la “pujadeta” al Carmel.

Aquesta etapa ens apropa molt entranyablement de nou al personatge protagonista, en Ringo, el petit Marsé, i és així com se’ns introdueix al muntatge de “Adiós a la Infancia”, a les vivències d’ infantesa d’en Marsé durant la Barcelona de la postguerra.

“Todo sucedió hace muchos años, cuando la ciudad era menos verosímil que ahora, pero más real” Caligrafía de los sueños. 1part/escena1.

Aquí també ens explica en Marc una anècdota del Marsé, que és que ho arxiva tot en carpetes, de les d’abans, i que justament, en Broggi es va fixar en una en concret on deia Ringo, i que contenia informació de tot tipus sobre el personatge. Que li va demanar la carpeta al Marsé, que aquest li va donar, i que aquesta carpeta és precisament la que porta el personatge del Ringo en el muntatge de “Adiós a la Infancia”.

Sincronies interessants que es van anar repetint al llarg del procés de treball creatiu: ens diu més o menys en Marc.

En aquest mateix carrer, pujant uns números per la banda dels parells, ens aturem davant de la porta del nº117, a casa de la Sra. Mir.

“…Torrente de las Flores. Domingo. La señora Mir sale del portal 117 corriendo visiblemente conturbada, como si se escapara de un incendio o de alguna alucinación, y se planta en medio de la calzada en zapatillas y con su bata blanca de enfermera mal abrochada con cuidado de no enseñar lo que no debe…” Caligrafía de los sueños”- 2ªpart/escena1.

És la massatgista de las manos atrevidas, ens explica en Marc, i mentre mirem el símbol de la bata blanca penjada al núm. 117, i cobrint de manera significativament descarada un rètol de pis en lloguer, sembla que tots empatitzem amb el sentiment de derrota i desesperació d’aquest personatge.

 

Quarta etapa: carrer Alegre de Dalt passant pel carrer Sors
En el recorregut cap al carrer Alegre de Dalt, i com a suggeriment de l’Oriol Broggi, que s’acaba d’incorporar al grup, ens aturem al carrer Sors on se’ns explica que era uns dels carrers on es feien els balls. I que, com que la part més alta del carrer, que és on ens trobàvem, era dels carrers més estrets del barri, era el lloc perfecte pels “observadors de turno” per controlar tots els moviments i contactes físics que es podien produir en els balls de festa major de l’època. La censura i els seus estratagemes…

Avancem sense pressa però tampoc amb massa pausa perquè sabem que al final del recorregut hi ha premi: “vermutillo de diumenge” a un bar emblemàtic.

Així doncs, amb la confirmació que estem de camí, ens plantem davant del que havia estat l’antiga fàbrica Dolç S.A, la de les “pastilles Juanoles”.

“Estoy cansado de enviar al director de la fábrica Dolç S.A, montones de cartas pidiendo que alarguen la chimenea, sin obtener respuesta, así que ahora he decidido pasar al ataque: recogeré firmas no sólo para combatir el olor a gas, sino también contra la chimenea.

Tiene que ser una carta de denuncia contundente y apabullante, avalada por 500 firmas como mínimo. Ya tengo las de Susana y su madre”. El embrujo de Shangai 1 part/escena 3.

Cinquena etapa: carrer de les Camèlies
Ben a prop de la casa de la Susana, la noia greument malalta com a conseqüència dels mals fums de la xemeneia…

“…La firma de la niña es importantísima y es un testimonio de primer orden porque la infeliz tiene los pulmones deshechos y necesita aire puro..”. Embrujo de Shangai. 1part/escena3.

Ve al cas que l’actriu Mar del Hoyo, que a l’obra fa de Susana és clavada a la noia que surt a la portada d’una de les novel·les d’en Marsé, sincronia segona d’un muntatge ple de màgia per totes bandes.

Sisena etapa: el bus 24/92
El bus és una etapa? Es un passatge? Es un territori per explorar? Bé, s’hi apropa perquè existeix la referència al tranvía 24 , però ens serveix per enfilar-nos a dalt de la muntanya del Carmel on ens esperava la pastanaga desitjada.

Última etapa: “Los fantasmas del Roxy” de Juan Manuel Serrat
Baixant del bus, i abans d’entrar al Restaurant de Las Delicias, on ens estava esperant el “vermutillo dominguero” havíem d’escoltar una cançó d’en Serrat referent als Cinemes Roxy de l’època i acabar així d’evocar aquesta Barcelona tan particular. La d’en Marsé, la de La Perla 29, la dels records de molts dels presents.

“Sepan aquellos que no estén al corriente, que el Roxy, del que estoy hablando, fue un cine de reestreno preferente que iluminaba la Plaza Lesseps.” Los Fantasmas del Roxy. Joan Manel Serrat

Etapa final i meta: Restaurante Las Delicias

La meta, la fi del recorregut; què millor que una taula ben llarga esperant-nos; què millor que en un lloc tan emblemàtic com al Restaurante Las Delicias, a la carretera del Carmel, i sobretot, barri del Pijoaparte. 

“Hay apodos que ilustran no solamente una manera de vivir, sino también la naturaleza social del mundo en que uno vive”. Últimas tardes con Teresa.

I, què millor que l’entrega, per part de l’equip organitzador (moltes gràcies, by de way, ha estat fantàstic) de la nostra particular carpeta Ringoniana-Perliana amb els fragments llegits durant el recorregut. 

Una excel·lent cloenda al conjunt d’activitats encetades per l’Associació d’Amics de la Perla29 #AsSocPerla, al voltant del muntatge “Adiós a la infancia, una aventi de Marsé”.

Adéu Marsé, adéu carrers de Barcelona de la postguerra, fins una altra!

Carla Montane
#AsSocPerla

Album de fotos