El teatre Independent. Conversa amb Feliu Formosa i Oriol Broggi Dilluns 23/11 a les 18:30h

Durant la tardor de 1963 del segle passat, es produeixen dos fets que podem considerar significatius pel naixement de l’anomenat teatre independent, encara que oficialment no té una data d’inici ni d’acabament. El primer és l’estrena de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona al Palau de la Música Catalana; el segon és la representació al monestir de Ripoll de l’espectacle Poesia-document (poetes alemanys contra la guerra) pel grup «Gil Vicente» que va crear i dirigir en Feliu Formosa, del qual se’n van fer més d’una cinquantena de representacions.
El màxim esplendor d’aquest moviment l’hem de buscar a la dècada dels 70, quan sorgeixen grups amateurs de teatre amb components, alguns dels quals s’havien format a l’Institut del Teatre i després fins i tot es van professionalitzar. Aquests grups naixien de la base popular amb l’objectiu de proposar una renovació formal i tècnica i introduir recerca teatral, plantejar nous reptes i disposar de total llibertat per a la creació dels seus espectacles.
Eren responsables dels seus productes i de la seva projecció social. Els motivava la possibilitat de modificar la funció que el teatre jugava en la societat del moment i facilitaven la seva difusió per arribar a totes les comarques i pobles.
Però l’Administració franquista que havia pres el poder del teatre oficial també va acabar amb el teatre independent al nostre país, que en bona part va anar desapareixent durant la dècada dels anys 80, i va comportar que de retruc se’n ressentís la recerca teatral que aportaven.
Qui millor ens pot parlar de l’efemèride ésFeliu Formosa, que va ser un dels principals creadors del teatre independent. Porta molts anys dedicats al teatre, com a director, actor, dramaturg, traductor i professor de l’Institut del Teatre. De la gran quantitat de premis obtinguts cal destacar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi l’any 1988.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *