En el poble de La Mussara dos individus han quedat per trobar-se. Trobar-se en un lloc de trànsit. Per reunir-se. O potser, per veure presentar-se a la fi allò que buscaven? Trobar-se entre ells? Trobar-se amb ells mateixos?
Les ruïnes de La Mussara seran un símbol de decadència, de pobresa i terra infèrtil, o bé, un recordatori d’un món millor, que ja no existeix, tal com a Petrarca li van semblar les ruïnes de la ciutat de Roma? Seran un no-lloc o un lloc on identificar-s’hi? De què ens parlaran, aquests dos personatges llançats al món?
La Perla 29 ens diu:
«En un racó del teatre únic i íntim, cada nit es trobaran una setantena de persones per veure, descobrir i conèixer aquests dos joves desencaixats en el món que es veuen obligats a viure en la desesperació i la conformitat. Una història de companyia i de fe, dues maneres d’afrontar un canvi d’etapa, de situar-se en els exigents marcs socials».
v
v
