L’espai escènic, ficcional i poètic

La possibilitat d’aprendre s’ofereix com una invitació per viatjar amb ella a través dels sentits, per tant: “s’aprèn el que se sent”. Aquest és el cas del recent taller: LLEGIR L’ESPAI (taller teòric i pràctic), que de la mà del director Oriol Broggi i organitzat per #AsSocPerla, ha tingut lloc recentment a la Biblioteca de Catalunya.

En dues jornades s’ha experimentat en el taller la visió de la llum i de l’espai. Com senten, tant el director com els tècnics, els actors i finalment els espectadors, la màgia de la transformació on es realitza l’espectacle.

En el teatre, la llum es constitueix en un llenguatge visual estretament lligat a l’acció dramàtica, com el vestuari i l’escenografia; però cap d’aquests dos són imprescindibles. Podríem prescindir de vestuari, fins i tot d’escenografia, però en cap cas de la il·luminació.

En la primera jornada descobrim com la llum no té visibilitat per si mateixa, per tractar-se d’una abstracció que només es converteix en realitat quan l’objecte o subjecte es fa visible i, per tant, no és la llum sinó allò que la reflecteix el que li dóna sentit. Ens permet la seva visualització d’una determinada manera, reforçant, intensificant o complementant les seves intencions, les seves emocions…, i així se’ns explica com és l’aparença de les coses, què es mostra i què s’oculta a l’espectador.

La il·luminació intervé en l’espai teatral per donar-li forma amb el seu llenguatge propi i d’aquesta manera aconsegueix mostrar-nos la història i emocionar-nos. La seva acció transforma tot el que veiem i fa visible l’espai i les persones que hi circulen; tot de la mà del director i el tècnic dissenyador de llums que amb criteris subjectius donen forma a l’escena.

Es fan familiars termes com: “Pars, PCs, Fresnels, Panorama, Retall…”, dins dels tipus de focus; o bé: “Dimmers, Taules de llums…”, com a controladors d’il·luminació. Tots ells són objecte d’una explicació teòrica i pràctica, sobre l’actual escenografia de la Biblioteca de Catalunya: Dansa d’Agost

En la segona jornada, l’Oriol Broggi mostra com a partir del moment en què l’espectador travessa el llindar de la sala, abandona el seu paper d’observador per convertir-se en algú que participa en un esdeveniment especial i únic, en un joc dramàtic; llavors, l’espai escènic i l’espai social es confonen, donat que passem d’aquest espai escènic a un espai “ficcional”, i és a partir d’aquest punt quan tota aquesta màgia es converteix en espai poètic.

Donat que el teatre sempre té lloc en un espai delimitat per la separació entre la mirada del públic i l’objecte mirat sobre l’escenari, la història ha anat disposant diverses configuracions teatrals, segons l‘època: teatre grec, romà, barroc, isabelí, italià, modern… En aquesta evolució del concepte d’espectador en l’espectacle en viu s’ha desenvolupat un gran canvi en la dramatúrgia i en la manera de pensar el teatre i, per tant, també en la construcció de l’espai escènic.

El taller LLEGIR l’ESPAI ha estat una oportunitat única per entendre, guiats per l’Oriol Broggi i el Guillem Gelabert, les tècniques de la llum i de l’espai, així com la influència que han tingut en el procés de creació i construcció de les seves obres des dels inicis.

Tot un plaer que de ben segur s’anirà repetint en properes ocasions de la mà dels Amics de la Perla 29, #AsSocPerla.

Galeria


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *