Presentació “escenes de filosofia i teatre. Les nits de la maleta i La Perla”
Teatre de La Biblioteca de Catalunya, 6 de novembre de 2018
La segona edició del Festival “Escenes de Filosofia i Teatre”, coproducció de la revista “La Maleta de Portbou” i La Perla 29, va tenir lloc els dies 8, 9 i 10 de novembre, al teatre de La Biblioteca de Catalunya. Sota el títol “El silenci i la paraula”, Oriol Broggi (part teatral) i Josep Ramoneda (part filosòfica) decideixen apropar i unir aquests dos mons i ens conviden a reflexionar a través de les diverses posades en escena que conformen el Festival.
Poc abans de l’estrena, el dimarts dia 6, #AsSocPerla va presentar i explicar als seus socis, el “com i el què” d’aquesta proposta. Amb la participació del comissari de les ‘Escenes…’, Enric Puig, vam saber de primera mà què es “couria” durant aquests tres dies. Ferran Utzet i Max Grosse, directors d’escenes, també hi eren.
L’activitat va tenir poca assistència; una vintena de persones van fer-hi cap. Una llàstima, perquè molts dels assistents, al final, ens van comentar que, gràcies a la xerrada, tenien moltes ganes de viure el festival en persona.
Imma Díaz Vallvé
Sòcia nº 18 – #AsSocPerla
Textos sobre “La paraula i el silenci”
“El fet teatral com un dispositiu des d’on pensar els codis que regulen la sempre complexa relació entre paraula i silenci”…
“El que no es diu té tanta entitat com el que es diu”…
I jo afegiria: el que no es veu té tanta entitat com el que es veu…
“l’escena com un espai de compartida intimitat ja difícilment reproduïble en altres àmbits”…
I penso que el mateix passa amb la música interpretada i escoltada en directe…
“La filosofia troba en el teatre una oportunitat d’encarnar-se”….
I el cos humà n’és el suport principal, element màgicament plàstic i canviant…
“Paraula i silenci, els dos elements bàsics per emprendre qualsevol diàleg amb una mínima base de consens”…
I paraula i silenci han de ser escoltats i ben interpretats a fi que puguin arribar a transformar…
“Hem de tornar a aprendre a enraonar, aquesta peculiar paraula catalana que fa del parlar un exercici de raonar compartit.”…
I el raonament fet paraula per interactuar amb l’altre…
“Qui es pren una pausa en la xerrameca desapareix i tanmateix, és des del silenci que es funda la paraula”…
I desapareix d’un context on la xerrameca i el soroll són elements gairebé únics,i desapareix perquè en un entorn tal, la pausa i el silenci poden arribar a ser desconeguts i potser temuts …
Aquestes idees i la riquesa de conceptes a l’entorn de la Paraula i del Silenci que ens vau fer arribar en aquests tres dies, desenvolupats des de disciplines diferents a través de les veus protagonistes…. forma part del que vaig aprendre. I a partir d’aquí en faig una reflexió de com ho vaig viure i de comem va arribar.
Vaig sentir fatiga amb “Make de world great” :part de la posta en escena i el contingut del text, vaig trobar-ho dirigit a un públic que no es corresponia al que va estar tres dies participant en el conjunt de continguts i llenguatge d’un programa dens. Es curiós perquè vaig pensar, pren-ho com un “gag” satíric, però no vaig ser capaç de fer-ho.
Em va agradar i molt el risc d’interpretar el text de Claudio Magris que ja coneixia be perquè l’havia llegit fa anys amb motiu d’una exposició que es va fer al CCCB, i en destacaria apart del contingut, els registres en la veu de Marcia Cisteró i l’escenificació que se’n va fer.
Em va agradar veure dirigir en Ferran Utzet interpretant a un director, vaig percebre com els moviments i l’expressió corporal arribaven allà on no ho feien les paraules.
Pel que fa a les Converses, interessants temàtiques i brillants ponències, em va semblar que en algun cas faltava “que ells haguessin conversat una miqueta més abans”; i que a falta d’això, hi havia el perill que cadascú acabés fent un speech sobre si mateix i el seu tema a presentar, abans no s’iniciava la interlocució amb l’altre…..
El tercer dia i cap al final de la Sessió, que personalment vaig viure amb signes d’esgotament (en part per causes personals) i que en part potser van contribuir-hi els canvis que es van haver de fer a darrera hora en la programació dels Actes….
Recordo que a la conversa final entre l’Oriol Broggi i en Josep Ramoneda, el primer, dirigint-se als qui seiem a les cadires(incòmodes deu n’hi do ¡¡) ens va dir que féssim d’actors …..
Aquesta demanda em va fer pensar que durant la conversa, quan es referia al Teatre,parlava poc del recurs corporal a l’hora de referir.se a la interpretació, i vaig sentir que personalment no podria fer el que se’m proposava per falta d’escalfament que tota representació requereix…..de fet, em faltaven més “Marxes silencioses” i… algun que altre exercici més… potser haguessin estat elements facilitadors (abans d’asseure’ns) per entrar en contingut i coparticipar amb el que a l’escenari passava ….fa forces anys que treballo amb tècniques corporals i ho vaig trobar a faltar.
I per acabar, dir que des de fa un temps vinc pensant en com interpretar el significat del “Silenci” que es fa a la zona de cadires (Públic ?) quan se li trasllada la paraula……no aquí sol, ho visc assistint dia a dia a Conferències i Debats….. però pensar-ho aquí, te un sentit perquè aquest era un lloc on amés del Silenci, la Paraula, que no sabíem articular, també havia de tenir el seu espai….
“El que no es diu te tanta entitat com el que es diu”…. però i com hem de traduir el que no es diu ?
En Josep Ramoneda va demanar idees per a complementar i millorar de cara ad’altres “Escenes” …..i personalment puc aportar una dada, que persones delmeu entorn que haguessin estat interessades no van poder venir, per temes personals, laborals, d’horaris… etz. Una qüestió, ¿ no hi hauria manera que sortís un monogràfic La Perla29/La maleta de Portbou” editat i digitalitzat amb els continguts dels tres dies ?….
I finalment, dir-vos que soc una fan del teatre des de molt joveneta, gracienca,de les que van tenir la sort de veure néixer el Teatre Lliure de Gràcia, i vaig ser feliç quan vaig descobrir, i cada cop que puc gaudir a l’antiga Biblioteca,amb el que ens aporta La Perla 29 , per tant, GRÀCIES pel bon Teatre (Vida) que aporteu en moments importants com el que estem vivint a nivell social, i perdonar-nos, a tots els qui tenim la sort d’assistir a les vostres representacions, oportunitat de practicar l’exercici de raonar i pensar en comú.
Volia compartir amb vosaltres aquestes reflexions,
Montse Flotats (una perla)