Des del dijous passat, dia 25 d’abril, cada vegada que em miro al mirall em pregunto: “Sóc així?”. “Tinc aquestes galtes de pa de ral?” Qui sóc jo, realment, en la societat que visc?  I… “Com em veuen els altres?”

Aquestes i altres reflexions m’han sorgit a partir de la visió de l’obra: Un, ningú i cent mil, que actualment representa la companyia La Perla 29, sota la magnífica direcció de Ferrant Utzet, de l’adaptació de la novel·la de Luigi Pirandello.

L’obra s’inicia amb una frase simple: “Vitangelo, tens el nas tort” i a partir d’aquí es desencadena una odissea vital de crisi d’identitat del protagonista, fantàsticament interpretat per Marc Rodríguez. I nosaltres, el públic, comencem a gaudir d’un espectacle esbojarrat i divertit però amb una tesi de fons, gens superficial, tot i que no ho sembli, sobre el propi jo. Pirandello ens diu que tots tenim una mirada pròpia, però mil mirades segons qui ens la fa.

Ferrant Utzet i el seu equip ens ofereixen un espectacle lúdic i sorprenent, fins i tot en certs moments un xic descarat, però de gran teatralitat i amb unes solucions escenogràfiques magnífiques. I el que en un principi pot semblar una anècdota trivial i còmica, acaba essent un gran reflexió filosòfica.

I una vegada més, els components de La Perla s’arrisquen, Ferrant Utzet i els seus col·laboradors fan participar al públic, ens fan traspassar el mirall, cosa que comporta aventura i canvi de punt de vista. Bravo!

Acabo, no em vull allargar, però no puc deixar de comentar el “fregolisme” de la Laura Aubert, actriu que posseeix una considerable vis còmica. Ni l’encert de les músiques. Un dels moments més hilarants de l’obra és quan Vitangelo passeja el seu gos acompanyat d’una cançó encertadíssima.

Després de recapacitar sobre l’obra, ens atrevirem a mirar-nos al mirall?

Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45
Barcelona, maig, 2019